El Partit Pirata, clau per governar Islàndia
Els conservadors lideren els sondejos, però sense majoria
Una aliança d’esquerres podria impulsar l’exministra roig-i-verda Katrín Jakobsdóttir
“Si el poble està preparat, nosaltres estem preparats”. afirmava ahir la líder del Partit Pirata islandès, l’advocada Birgitta Jonsdottir, després de dipositar el seu vot al seu col·legi electoral de Reykjavík. Encara que el Partit Pirata ha anat perdent impuls i els sondejos el situen molt lluny del 43% que li van arribar a donar fa sis mesos, enmig de la crisi que va tombar el primer ministre i va provocar l’avançament de les eleccions, podria acaparar bona part del descontentament dels islandesos amb els partits tradicionals després de vuit anys convulsos després de l’esclat de la crisi econòmica.
Els estudis d’opinió situen els pirates en una sòlida segona plaça, amb un suport que va del 17,9% al 21,2%, diversos punts al davant del Moviment d’Esquerra Verda, i han exercit de facto com a líders de l’oposició. A iniciativa seva es van celebrar aquesta mateixa setmana diverses reunions amb els roig-i-verds, socialdemòcrates, i el centrista Futur Brillant, que van culminar amb una declaració conjunta en la qual mostren la seva voluntat de governar junts, com ja fan a la capital, Reykjavík, des del 2014.
Tot i això, l’aliança d’esquerres podria no arribar a la majoria –fixada en 32 escons–. I encara que el Partit Pirata, els crítics del qual acusen de no tenir posició clara en gaires qüestions, reunís una majoria absoluta, tampoc no és segur que lideri un govern. L’absència d’un líder clar i la condició de política més popular del país de la líder roig-i-verda, l’exministra Katrín Jakobsdóttir, podrien portar aquesta última a la direcció de Govern.
Katrín Jakobsdóttir ha conduït de nou el seu partit a la lluita pel poder menys de quatre anys després d’haver patit un dur càstig electoral per formar part del primer govern d’esquerra d’Islàndia, nascut després de la crisi del 2008 i que va acabar sent molt impopular perquè va impulsar una dura política de retallades socials per recuperar l’economia.
El conservador Partit de la Independència, que governa en coalició amb els centristes, es perfilava ahir com a principal favorit a guanyar les eleccions. Tot i això, segons els últims sondejos, la falta de majories clares situava l’oposició d’esquerra com a opció més avalada i atorgava el paper d’àrbitre al Partit Pirata, que podria passar de ser la força més petita del Parlament a la segona més votada en menys de quatre anys des de la seva fundació. El principal obstacle per al Partit de la Independència, tradicional força dominadora a Islàndia –des del 1944 només van perdre el 2009 enmig de la històrica crisi econòmica–, és que encara que guanyi tindran moltes dificultats per formar govern. Als seus aliats del Partit Progressista els sondejos els pronostiquen un resultat pèssim –entorn del 10%, menys de la meitat que el 2013–, castigats per l’escàndol originat el mes d’abril passat pels vincles amb els papers de Panamà del primer ministre, Sigmundur David Gunnlaugsson, forçat a dimitir.
Els altres cinc partits amb opcions a entrar al Parlament ja han rebutjat per endavant donar suport als conservadors, inclosa Reforma, una escissió europeista del Partit de la Independència que les darreres enquestes col·loquen quarta i que tampoc no ha volgut participar en les reunions durant la campanya del centreesquerra.