El frau energètic, un fenomen a combatre
Les connexions irregulars a la xarxa o la manipulació de comptadors suposen un risc per a qui les executa i per a totes les persones que hi ha a prop de la instal·lació
L'Ajuntament de Lloret va ordenar el passat mes de setembre el tancament de dos hotels per obtenir la llum connectant-se de forma il·legal a un centre de transformació que la companyia elèctrica té a la via pública. A la localitat veïna de Blanes tres càmpings i dos restaurants han estat recentment denunciats per frau elèctric. A Madrid, fa aproximadament un any, diversos agents de la Policia Nacional van detenir els membres d'una xarxa dedicada a la manipulació fraudulenta de comptadors de gas. En total, 29 detinguts acusats de delictes de defraudació de fluids i de risc contra la seguretat col·lectiva.
El frau en el subministrament energètic és una pràctica que ens afecta a tots d'una manera molt directa i si bé no és un fenomen recent, sí que podem afirmar, segons destaca un informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que en els darrers anys s'està assistint a un augment de la notorietat i a una professionalització, havent proliferat en alguns casos el frau organitzat.
Qui defrauda
Si bé no hi ha un perfil de defraudador, el que simplificaria enormement la lluita contra el frau, sí que hi ha una cosa en comú tant en el subministrament de gas natural com en el d'electricitat: la major part del frau energètic no correspon a usuaris domèstics que puguin viure situacions de pobresa energètica, sinó a empreses. Segons dades facilitades per Endesa, i contràriament al que moltes vegades es pensa, menys de l'1% del frau elèctric comès a Espanya es deu a enganxaments il·legals efectuats per famílies de baixos ingressos, mentre que el 96% del frau elèctric és imputable a les empreses i a grans consumidors.
El frau energètic que cometen aquestes empreses, a més, representa una acció de competència deslleial davant d'altres empreses del mateix sector que, actuant dins de la legalitat, si paguen els seus rebuts energètics, i, addicionalment, han d'abonar els dels seus competidors.
Tots paguem el frau
Segons la legislació vigent, les pèrdues d'electricitat i gas natural derivades del frau energètic les paguem entre tots els consumidors que, complint amb les nostres obligacions, paguem els nostres rebuts, ja que s'aplica un sobrepreu en aquests. Dit d'una altra manera, el que defrauden alguns, ho paguem la resta dels consumidors en les nostres factures. I no és precisament
150 milions d'euros es va encarir la factura elèctrica pagada pels consumidors el 2015 a causa del frau
Gran part del frau energètic el cometen les empreses i els grans consumidors
una quantitat menor. Cada any, el frau provoca un sobrepreu del rebut de desenes de milions d'euros. El 2015, per exemple, el frau elèctric va suposar un encariment de 150 milions d'euros en la factura elèctrica total pagada pels consumidors espanyols, segons dades facilitades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.
No pagar l'energia perjudica, sobretot, als més dèbils. En el cas de l'electricitat, els clients més vulnerables han de pagar en el rebut el sobrecost que suposen les pèrdues pel frau. A més, el sistema rep menys ingressos per finançar partides com el bo social, destinat als usuaris amb menys recursos.
En el cas del gas natural, per cada 100 euros de frau, es deixa de pagar 39 euros de peatges, el que es tradueix en dèficit del sistema que ha de ser abonat per tots els consumidors amb pujades posteriors dels peatges. Així mateix, també es deixa de pagar altres 39 euros d'energia, la qual cosa incrementa les pèrdues i es tradueix en un major cost de l'energia per a les comercialitzadores, que finalment traslladen als consumidors.
Conseqüències en la seguretat
Les connexions irregulars a la xarxa o la manipulació de comptadors per alterar el consum reflectit després en les factures són un delicte tipificat en els articles 255 i 623.4 del Codi Penal, castigat amb una multa d'entre quatre dies a 12 mesos, en funció de la quantitat defraudada.
Aquestes activitats fraudulentes, a més de ser un delicte, són perilloses i posen en risc a qui les executa, a totes les persones que viuen o conviuen al voltant de la instal·lació manipulada, als operaris elèctrics i gasistes i la mateixa instal·lació energètica.
En el cas de l'electricitat, enganxar-se a la xarxa elèctrica il·legalment pot provocar avaries i talls de subministrament a les instal·lacions particulars del defraudador i generals d'un edifici d'habitatges, sense oblidar que els enganxaments directes a la xarxa, en els que l'energia no passa pel comptador, posen en risc la instal·lació de tot l'edifici, que pot patir un curtcircuit.
A més, el consum incontrolat dels defraudadors posa en risc la mateixa xarxa elèctrica, que està dimensionada per a una potència contractada determinada.
Les cambres de comptadors són un altre dels principals focus de perill. La manipulació irregular d'un equip de mesura pot provocar descàrregues elèctriques, i són relativament freqüents els incendis. En els últims anys s'han produït nombrosos incendis a quarts de comptadors a causa del frau energètic, generant un evident perill per als residents en aquests edificis.
Pel que fa al gas natural, fer un enganxament il·legalment a la xarxa de distribució posa en risc tant als defraudadors, com a la resta de ciutadans. A més a més, cal destacar que el gas natural compta amb una regulació tècnica molt estricta a l'hora d'actuar sobre la xarxa general o les instal·lacions particulars, de manera que qualsevol modificació incorrecta pot tenir greus conseqüències.
Tots aquests riscos derivats de les connexions irregulars i la manipulació dels comptadors causen cada any accidents greus i víctimes mortals. A més, en cas d'incident o sinistre, si l'asseguradora de la llar detecta qualsevol indici de manipulació o frau pot anul·lar l'assegurança, de manera que l'habitatge no tindria cobertura.