Rajoy planta cara des de la presidència mentre es desferma la crisi al PSOE
L’abstenció socialista dóna llum verda al govern del PP, que “perseverarà” en el seu camí
Mariano Rajoy és president i ja planta cara. El ple del Congrés li va atorgar la confiança amb 170 vots a favor, 111 en contra, inclosos 15 diputats del PSOE, i 68 abstencions. Un no ampliat per l’anunciada ruptura de la disciplina de vot de 15 parlamentaris de les files socialistes. En aquest no hi havia tot el PSC i amb ell una nova crisi que se suma a la batalla oberta per Pedro Sánchez després d’haver renunciat al seu escó hores abans de la votació per llançar-se a la carretera i batallar per recuperar el lideratge perdut en mans de la gestora.
Amb el control del calendari electoral un altre cop a les seves mans, Rajoy va convertir la seva teòrica mà estesa de dimecres en una exigència d’adhesió a la pràctica. El president no només no acceptarà una demolició de les seves polítiques, sinó que afirma que perseverarà. Ho farà fins i tot en el seu particular control dels temps. No informarà el Rei de la composició del nou govern fins dijous i pren així el seu temps per dissenyar un nou executiu que obligarà a reordenar competències ministerials.
Rajoy té al davant un PSOE en risc de demolició, Podem llançant “abraçades” als manifestants que protestaven a l’hora del debat als carrers de Madrid, i els partits independentistes catalans reafirmant la seva aposta pel “referèndum o referèndum”, un escenari polític multidimensional amb un estat de tensió creixent a l’hemicicle que serà difícil de contenir en una legislatura incerta.
El PP té ara l’obligació d’arremangar-se per sumar suports als pressupostos. Els contactes previs a la investidura van permetre al Govern avançar en un acord entorn del sostre de despesa i el límit de dèficit i, durant el debat, Rajoy va conrear prou el terreny de joc amb el PNB com per assumir que la legislatura del viacrucis no tingui més peatges dels esperats. Però el president vol evitar –també da- vant les institucions europees– la imatge de semblar atrapat a les mans de l’oposició al Congrés i ahir va repintar les seves línies vermelles: “No em demanin ni pretenguin imposar-me el que no puc acceptar”. En aquest paquet inclou la seva resposta al procés sobiranista català: res de negociar la unitat d’Espanya. Tampoc incomplir els compromisos amb la UE, ni trencar l’estabilitat pressupostària.
L’apel·lació de Rajoy a la Cambra ja no va ser només a la responsabilitat. Va apel·lar a la “maduresa” de l’acabada d’inaugurar aliança tripartida de PP, Ciutadans i PSOE. El president assegura que no demana la lluna, però va avisar que “no es pot donar pas a la investidura i desemparar el govern que en resulta”. El pacte amb Ciutadans concedeix a Rajoy cert marge, encara que Albert Rivera intenti marcar el pas del govern –“Si compleix amb les exigències de C’s això sortirà bé”. Però el president també ha de comptar amb el concurs del PSOE més enllà de la seva traumàtica abstenció d’ahir.
Els socialistes van arribar al de-
El president apel·la ara a la “maduresa” de la Cambra perquè el deixi governar Sánchez renuncia i planta cara a la gestora, que revisarà la relació amb el PSC
bat dividits i l’acaben trinxats. Els quinze vots que van incomplir el mandat del comitè federal esperen resposta del nou comandament socialista, però s’hi van sumar un parell d’abstencions “per imperatiu”. Mario Jiménez, el portaveu de la gestora, va anunciar al mateix pati del Congrés la revisió “indispensable” de les relacions amb el PSC i que s’analitzaran amb calma les indisciplines dels sis diputats militants del PSOE que van votar no per determinar si s’imposen sancions.
Els deures de la gestora que dirigeix Javier Fernández inclouen des d’ahir al matí el front obert per Pedro Sánchez, que en la seva renúncia va reclamar la convocatòria urgent de primàries per liderar el partit. El “momentani pas al costat” de Sánchez va oficialitzar una nova etapa d’hostilitats amb el poder orgànic socialista perquè va posar sobre la taula una esmena a la totalitat de la feina del nou comandament socialista. Sánchez es posa en mans de la militància i reivindica l’aliança del PSOE amb el PSC com a indispensable per avançar cap a la “solució federal”, però el grup socialista al Congrés es limitarà a exigir diàleg a Rajoy per posar fi a la “fractura insostenible entre Catalunya i la resta d’Espanya”.
Podem va inaugurar la seva particular oposició a Rajoy amb un peu al carrer. L’abstenció del PSOE va evitar que Podem afrontés el debat sobre el seu paper a la Cambra, però aquest és ineludible. Ahir Pablo Iglesias va entreveure la seva particular “nova Espanya” de la qual el govern de Rajoy serà “un epíleg”, mentre diversos milers de persones van respondre a la convocatòria d’Envolta el Congrés.
Però la tensió era a l’interior. Pablo Iglesias i Albert Rivera van ajustar comptes primer des de la tribuna i posteriorment ho van fer els seus grups llançant-se improperis des dels escons, però va ser el diputat d’ERC Gabriel Rufián qui va aconseguir la repulsa de la majoria absoluta de la Cambra. La seva intervenció, en què desqualificava els socialistes per la seva abstenció a la investidura, va provocar l’enrabiada dels diputats del PSOE, que van tenir els aplaudiments solidaris de PP, Ciutadans i fins i tot el cap de files del PNB. Rufián no va retirar les seves imputacions i va votar “no és no” recuperant la frase del ja exdiputat Sánchez.