Rufián suscita la irritació de la Cambra
La inesperada càrrega a baioneta calada de l’ahir portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, contra el PSOE per la seva decisió de cedir el pas al PP va trencar un ple que, fins a la seva intervenció, s’havia desenvolupat entre solemnitats i cortesia, encara que amb un cert to de duel. El diputat català va començar titllant Albert Rivera de cunyat i la presidenta andalusa, Susana Díaz, de Richelieu –poc després la va anomenar “cacic de la comunitat autònoma amb més atur del país”–, i vinculant Felipe González amb el senyor X del GAL. Immediatament, i entre les primeres protestes irades dels parlamentaris del PSOE per aquests insults, Rufián va començar a llegir testimonis de vells socialistes que expressaven el seu desemparament per la decisió de Ferraz de permetre un govern de Mariano Rajoy. Encara que les queixes del PSOE no desistien, el portaveu republicà va continuar llegint expressions de dolor i repulsa de votants socialistes, i després va llançar una verinosa pregunta retòrica: “Senyors del PSOE societat anònima, no els fa vergonya que només els quedi d’esquerres el lloc on seuen al consell d’administració de les empreses?”, va dir davant de les protestes del diputat Eduardo Madina. La indignació del grup socialista no va desanimar Rufián, que va conjecturar: “Si li fan això al seu secretari general, què no estaran disposats a fer a la resta d’espanyols”. La intervenció de Gabriel Rufián havia trencat la pau d’un ple sever però de guant blanc, i en aquesta línia van continuar tots els portaveus que van intervenir tot seguit. El to desafiant i els insults del diputat republicà havien generat una onada de tensió tal a l’hemicicle que fins i tot les dures paraules contra els socialistes del diputat de Bildu Oskar Matute sonaven a esgrima del segle XVIII. Així que es van acabar els torns de paraula, el portaveu socialista, Antonio Hernando, amb el rostre encès encara per la indignació, va demanar la paraula per al·lusions. La presidenta de la Cambra, Ana Pastor, va convidar Gabriel Rufián a retirar les seves paraules contra el PSOE, i aquest, com a resposta, va assenyalar: “A mi em faria vergonya”, cosa que va provocar una reacció inesperada dels parlamentaris del PP i Ciutadans, que es van unir en un aplaudiment, drets, al grup socialista. Si Rajoy no havia volgut expressar cap agraïment específic als socialistes per la seva abstenció, el grup sencer va reparar aquesta falta afegintse a l’inesperat tribut dels partits constitucionalistes al grup, ferit, del PSOE. /