Nuvolades sobre l’agenda catalana
Rajoy pretén obrir abans de final d’any el finançament autonòmic i deixar per més endavant si recupera aspectes de l’Estatut retallats pel Constitucional. Però el curs electoral a Catalunya augura més xocs que acords.
El José María Aznar de la segona legislatura, amb majoria absoluta, es va destapar com l’antítesi del seu primer mandat, quan Jordi Pujol presumia d’haver “capgirat com un mitjó” el PP. Mariano Rajoy es disposa a recórrer el camí invers. Però hi ha una diferència substancial. Aznar necessitava els vots del nacionalisme català i Pujol tenia a les mans fer-lo caure. Rajoy, en canvi, disposa d’una arma letal sobre el PSOE i Ciutadans: l’amenaça d’eleccions. Això suposa que farà algunes concessions, però no es deixarà marcar ritme ni continguts. I tampoc no pensa parlar català en la intimitat. La carpeta catalana serà present per primera vegada a la Moncloa més enllà de l’habitual recurs judicial, però amb una actitud entre apocada i previnguda, sense gaire entusiasme.
Rajoy està convençut que la legislatura no serà curta, ni de bon tros. La sagnia del PSOE trigarà a cauteritzar i ara és inviable un govern alternatiu, amb Podem disposat a rendibilitzar l’abstenció socialista. El president del Govern acabat d’elegir no se sotmetrà a l’oposició, però també ha manifestat als seus col·laboradors que vol convertir la seva flaquesa parlamentària en oportunitat. La debilitat socialista li permet allargar la mà i arribar a acords sense perdre massa coses pel camí. Aquest serà el seu últim mandat i, com a tots els presidents al final de la seva carrera, vol deixar una bona imatge, encara que gairebé mai no ho aconsegueixen.
Així doncs, Rajoy pretén fer de la necessitat virtut. La primera prova seran els pressupostos. Intentarà negociar contraprestacions amb els socialistes perquè s’abstinguin i temptejarà el PNB, tot i que al PP creuen que caldrà donar més temps als nacionalistes bascos.
I què passa amb Catalunya? La posició de Rajoy i de la nova direcció socialista sobre aquest tema és gairebé coincident, així que veu arribat el moment d’abordar-lo. L’únic que preocupa el líder del PP és l’actitud de Podem. D’aquí vénen els recels que ha expressat aquesta setmana sobre el fòrum en el qual s’havia d’abordar el conflicte català, quan el PSOE li va reclamar obrir una subcomissió parlamentària sobre això. Ni PP ni PSOE admeten un referèndum, però Podem i els partits independentistes intentarien introduir el debat.
Rajoy pretén obrir com més aviat millor la negociació sobre el finançament autonòmic. Fins i tot vol escenificar-ho amb una Conferència de Presidents, aquell invent de Zapatero que va caure en l’oblit.
Carles Puigdemont no anirà a la cita, però el Govern català sí que estarà en les negociacions del finançament. No portarà una proposta, però tampoc no se’n desentendrà. És molt el que els hi va. Ciutadans també pressionarà al PP per desbloquejar inversions en infraestructures a Catalunya, perquè vol conrear la imatge de lobby útil a Madrid, com l’antiga CiU.
La reforma constitucional no es descarta, però Rajoy creu que l’independentisme està afluixant i vol esperar una mica més abans de decidir-se. Es planteja la possibilitat de recuperar alguns atributs de l’Estatut retallats pel Constitucional i incorporar-los a la Carta Magna, però seria una rectificació per part del PP, que va ser qui va portar l’Estatut al tribunal.
Però serà difícil que la tensió remeti. L’assetjament judicial animat per Rajoy sobre polítics catalans segueix el seu curs i se succeiran les inhabilitacions, cosa que augmentarà la temperatura política. A més, Catalunya ja s’endinsa en un curs electoral i l’independentisme necessita recuperar força abans d’anar a les urnes, amb l’aprovació de les lleis de desconnexió i l’intent de convocar un referèndum unilateral. És impensable que Rajoy, els seus socis de Ciutadans i un PSOE en plena guerra interna reaccionin d’una altra manera que no sigui amb fermesa contra aquesta nuvolada. L’agenda catalana s’obrirà camí a Madrid amb apatia i serà un miracle si arriba a bon port.