Barcelona, al ‘top ten’ europeu en innovació
Les empreses sorgides de la investigació emergeixen com a motor econòmic
Barcelona i la seva àrea metropolitana s’han convertit en una de les capitals de la innovació a Europa, segons l’últim informe de la consultora Science/Business de Brussel·les.
“Barcelona es classifica com la quarta millor ciutat d’Europa per a la producció científica”, destaca el document, titulat Ten Tech Hubs, que selecciona deu metròpolis europees que són referència en innovació. Però, a més del seu lideratge científic, “Barcelona té una reputació global per l’adopció primerenca de tecnologies digitals i sense fil”, afegeix l’informe.
Segons destaca a la introducció del document Tibor Navracsics, comissari europeu d’Educació i Cultura, “és en ciutats o regions concretes on els ingredients adequats per a la innovació s’ajunten. (...) La innovació té lloc allà on les idees i les experiències entren en contacte –en la interacció entre diferents àrees científiques– i on persones amb habilitats emprenedores treballen en contacte amb els que tenen coneixements de frontera”.
Barcelona ofereix precisament un entorn propici per a la interacció entre professionals emprenedors i creatius amb formacions diferents i de procedències diverses, destaca Mateu Hernández, director general del think tank Barcelona Global. “Tenim un creixement en activitats d’innovació que és l’enveja de moltes altres ciutats”, destaca Hernández.
Una de les raons principals per les quals Barcelona i la seva àrea metropolitana són competitives en innovació és que “tenim molta concentració de talent amb uns salaris i uns preus per metre quadrat relativament baixos”, destaca Montserrat Vendrell, que ha estat directora general del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) i acaba d’iniciar una nova aventura professional com a emprenedora al sector biomèdic.
Els salaris i el preu dels lloguers a Barcelona no són baixos respecte a altres ciutats de la península Ibèrica, però sí que ho són respecte a altres capitals innovadores com Londres o Berlín.
Aquest talent que es concentra a Barcelona no és només autòcton sinó en gran part forà. “Una de les nostres fortaleses és la marca Barcelona. Tenim una ciutat amb una imatge molt positiva, associada a qualitat de vida, que atreu professionals creatius i inquiets”, destaca Mateu Hernández. Altres fortaleses –afegeix– són un aeroport ben connectat amb Europa i una aposta dels governs municipals i de la Generalitat per l’economia del coneixement i per la recerca d’excel·lència.
L’informe de Science/Business cita, en aquesta mateixa línia, “la voluntat dels polítics de donar suport a la investigació a Barce-
LES FORTALESES La ciutat, que té prestigi global en TIC i biomedicina, atreu professionals creatius
ELS DÈFICITS Falta “que ens ho acabem de creure”, diu Mateu Hernández, de Barcelona Global
lona, Rotterdam i Copenhaguen”. Entre els fruits d’aquesta política, el document destaca el districte 22@ com a motor d’innovació i els centres de recerca del BIST com a punta de llança científica.
També mereixen menció especial el Mobile World Congress; el Barcelona Supercomputing Center amb el seu superordinador Mare Nostrum; la seu de Telefónica I+D; l’empresa Fractus, que va desenvolupar una antena que avui està en mòbils de tot el món; o l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), del qual destaca “les iniciatives de col·laboració amb la indústria en àrees com sensors, eficiència energètica i diagnòstic de càncer”.
Malgrat aquests èxits, “encara ens queda molt camí per recórrer”, adverteix Montserrat Vendrell. “Si entenem la innovació amb la idea d’arribar al mercat, no podem posar-nos gaires medalles”.
Segons Mateu Hernández, “tenim una molt bona base. Després de tot el que hem fet bé els últims quinze anys, ens falta recórrer l’última milla”.
Entre les assignatures pendents, “falta una fiscalitat adaptada als professionals que vénen de fora, que és una cosa que altres ciutats tenen resolta i nosaltres no; falta que tinguem unes escoles adaptades a les seves necessitats, perquè si vénen per uns quants anys hauríem de poder oferir-los una escolarització en anglès per als seus fills; falta una millor integració entre la gent que ve de fora i els que hem viscut aquí tota la vida... Falta, en definitiva, una agenda orientada a atreure els professionals amb talent que poden potenciar Barcelona com a capital innovadora. Si resolem aquest punt, amb totes les nostres fortaleses, serem imparables”.
I també falta –afegeix– “que ens ho acabem de creure. Tenim un enorme potencial en innovació, però segurament pocs ciutadans en són conscients”.