L’excel·lència biomèdica està en perill
La visibilitat de la ciència catalana, en especial de la biomedicina, ha adquirit un nivell que semblava impensable fa només una dècada. Alguns dels centres creats al principi d’aquest segle ja es col·loquen entre els deu millors a nivell mundial i el total de la producció científica catalana impressiona quan es compara amb la dels països avançats d’Europa. També la quantitat de recursos europeus captats pels científics que treballen a Catalunya és envejada en altres països. Tot això és el resultat d’una política sostinguda de suport a la recerca de qualitat, amb un sistema original d’organització i avaluació, que ha permès competir al mercat internacional i atreure els millors científics joves d’altres països europeus.
Doncs bé, tots aquests èxits, que han establert la base per modernitzar el model econòmic català i basar-lo en el coneixement i la innovació, estan en perill. Amb la crisi econòmica, el suport als centres s’ha estancat des del 2009, fent impossible mantenir les infraestructures científiques a un nivell competitiu. Prenent com a exemple el Centre de Regulació Genòmica (CRG), els serveis cientificotècnics que eren modèlics fa cinc anys ja no ofereixen als seus científics la possibilitat de mantenir-se en el front d’avenç del coneixement.
En genòmica ens estem quedant endarrerits en equipament i estem al límit en la nostra capacitat d’emmagatzemar dades genòmiques d’una manera que en permeti l’ús en investigació.
En proteòmica no disposem de la tecnologia i la capacitat per analitzar per espectroscòpia de masses les modificacions posttraduccionals de les proteïnes, que són claus per comprendre l’epigenètica.
En microscòpia ens falta capacitat per utilitzar eficaçment els nous microscopis d’alta resolució i l’anàlisi computacional de les imatges, i el més greu és que no disposem de la tecnologia de criomicroscòpia electrònica (CryoEM), essencial per analitzar l’estructura dels complexos macromoleculars que governen l’expressió del genoma i el funcionament de la cèl·lula.
Totes aquestes tecnologies estan en contínua evolució i mantenir-se al dia és vital no només per als científics que ja estan ubicats al CRG, sinó també per poder cobrir les posicions disponibles amb els millors joves científics. Aquesta situació, si no es millora aviat, ens portarà a perdre el lideratge científic aconseguit fins ara.
Ens estem quedant enrere en equipaments científics; si no es corregeix, perdrem el lideratge aconseguit
A les estadístiques que es publiquen actualment encara no es nota aquest retrocés perquè es basen en el treball d’anys anteriors. És sabut que hi ha un desfasament de gairebé cinc anys entre l’activitat científica, les publicacions i la seva valoració per la comunitat. Però ja fa més de sis anys que no incrementem el nostre pressupost i aviat es farà visible la tendència al descens en la qualificació del centre. La situació del CRG no és excepcional comparada amb la d’altres centres.
Com es pot afrontar aquest problema i trobar-hi una solució? Crec que és necessari un suport econòmic més important del sistema públic, però també ens fa falta aconseguir recursos de la societat civil, que serà la principal beneficiada de la creativitat dels investigadors. És obvi que ni els recursos públics ni els privats no seran suficients per resoldre els problemes de finançament de cada un dels centres d’investigació biomèdica, cosa que obligaria a duplicar o triplicar els equips. Per tant, s’hauran de prioritzar les inversions avaluant les necessitats i la qualitat de cada un dels centres. Però també cal buscar una solució global que intenti cobrir les necessitats de tots els centres.
En aquest sentit, la creació del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), que integra els centres més visibles internacionalment i disposa d’un patronat amb participació privada, ofereix una possibilitat de coordinar fons públics i privats per omplir les llacunes d’infraestructura del sistema català d’investigació biomèdica. El BIST podria, per exemple, crear una infraestructura computacional i bioinformàtica única per facilitar l’emmagatzemament i la utilització de dades genòmiques, proteòmiques i d’imatge generades pels centres d’investigació biomèdica i els hospitals. També podria crear un servei de Cryo-EM amb un grup de recerca associat que donés servei a tots els grups que ho necessitin. Una mateixa solució podria aplicar-se a la moderna espectroscòpia de masses i a la microscòpia de resolució molecular, que podrien ubicar-se en els centres on aquestes tecnologies ja estan més desenvolupades. És possible que aquest model aconsegueixi mobilitzar de manera estable recursos privats que alleugin la inversió pública i comprometin la societat civil en el seguiment del desenvolupament científic.
En qualsevol cas, és molt important que la classe política i la societat civil siguin conscients que els èxits científics del passat que ara es publiquen amb orgull als mitjans són el resultat d’un sistema encara molt fràgil, i que la situació creada per la crisi econòmica podria acabar aviat amb els centres que han contribuït a col·locar Barcelona i Catalunya al mapa científic. Aquesta situació hauria de motivar els qui seriosament creuen en la necessitat d’un canvi de model econòmic a treballar en una solució sostenible per al futur de la investigació biomèdica al país.