“Parleu de sexe als nens en les converses familiars”
Katharina von der Gathen, pedagoga sexual
La pedagoga Katharina von der Gathen (Alemanya, 1972) imparteix tallers d’educació sexual a nens de nou i deu anys. Quan arriba a l’aula, col·loca un cofre en el qual els alumnes fan lliscar les seves preguntes de manera discreta. I ella respon amb les seves millors metàfores i amb l’ajuda dels seus materials fabricats amb aquest objectiu. Amb molts d’aquests interrogants ha elaborat un llibre Explica-m’ho (Takatuka), acompanyat de les imatges tendres d’Anke Kuhl. Aprofitant la promoció ha fet un taller a Barcelona, organitzat per l’Associació Rosa Sensat. Explica que de vegades, els nens se li acosten i confessen les seves inseguretats o els seus descobriments: “He vist imatges pornogràfiques”. Segons la seva opinió, el sexe ha de formar part de les converses familiars per no deixar els nens sols amb un munt de preguntes a la punta de la llengua.
Estem en una societat hipersexualitzada. Pel·lícules, televisió, publicitat al carrer, revistes... La sexualitat hi és molt present. Com paeixen aquesta informació els nens? El problema no és tant com reben aquestes impressions com que no parlen amb els adults sobre el que veuen perquè perceben que a aquests els costa de parlar-ne, que no saben com fer-ho, que no surt de manera natural. Tot i això, l’obligació dels adults és parlar-ne amb ells perquè efectivament és molt present. La publicitat és sexista, per exemple, i això pot influir en la seva concepció sobre les relacions entre les persones.
Als pares els sol costar; quan i com s’ha de parlar de sexe?
Els adults es pensen que han de fer un gran discurs, molt elaborat, buscar el moment adequat. “Compte, perquè t’explicaré una cosa important”. I no. El sexe s’ha de parlar en les converses familiars. No calen grans paraules. Consisteix a parlar de forma senzilla sobre els sentiments que tenim com l’amor, sobre les carícies i l’afecte que rebem. De fet ho fem. Quan anomenem les parts del cos estem parlant de sexe, encara que no vulguem.
Quan vostè tracta del tema als tallers, com responen? Curiosos, intimidats, fascinats, fastiguejats? Qualsevol d’aquests sentiments pot aflorar en parlar de la sexualitat dels adults. Tot és normal. Jo deixo que els passi la primera reacció. No ens n’hem de sorprendre. El que és important és crear un bon clima.
Potser es viu la sexualitat d’una manera poc natural. Més que de la manera en què la vivim, el que importa és que sigui un tema candent en la societat. Fa uns anys, l’homosexualitat estava prohibida, després es va legislar i ara forma part de la normalitat. Avui un tema de discussió pública és el transgènere. És important avançar debatent sobre aquests temes.
Els nens de 9 i 10 anys amb què vostè tracta, han descobert la seva identitat sexual? Els nens juguen al parvulari i van prenent consciència del seu gènere però és difícil determinar una edat, i menys amb el nostre concepte de la sexualitat. Ara bé, se n’adquireix més consciència quan comencen els canvis del cos, en la pubertat. Abans d’aquesta etapa, els nens no són conscients que determinades coses que fan tenen a veure amb la sexualitat.
Què els preocupa?
Hi ha dos grans focus. D’una banda el cos, per què tenen determinades parts i per a què serveixen. I en segon lloc, senten curiositat per la sexualitat dels adults. Però en aquella edat no ho relacionen amb ells mateixos, amb una cosa que els succeirà, pensen que és cosa dels grans.
I què s’imaginen que és? No ho saben gaire. Jo ho comparo amb vivències que coneixen. Els dic que pot ser tan emocionant com gronxar-se molt alt o com tirar-se per una muntanya russa. O tan tendre com una carícia.
Vostè es va reunir amb professors a Madrid i Barcelona i va aplegar una gran assistència. Quina impressió es va emportar? Em va sorprendre tant interès. A Alemanya l’educació sexual forma part de l’educació reglada. S’inicia al parvulari i continua en totes les etapes. Aquí depèn de la voluntat del professor. Sento que és un tema tancat. Als mestres els ha sorprès els materials que he portat perquè són molt explícits com un penis de peluix o una vagina de roba. Els faig jo mateixa i em serveixen per explicar les parts del cos.
En què consisteixen els seus tallers escolars?
Vaig a una escola durant dues o tres setmanes. No tinc res a veure amb els conflictes de la classe ni tampoc dono notes. Així que els nens se senten tranquils i disposats a aprendre. Són molt actius, poden fer un projecte d’investigació i compartir-lo amb els altres. Juguen. Però el centre de tot són les preguntes i el diàleg posterior. Són preguntes anònimes però de vegades algú crida: “Aquesta és meva!”. Jo responc situant-me al nivell al qual volen parlar. No fa falta aprofundir. Segur que si en volen més, et preguntaran. Quedes parada de la riquesa de les seves pròpies respostes. Mentre sóc a l’escola poden venir a explicarme el que vulguin i vénen i em xiuxiuegen: “Tinc la regla i ningú no ho sap”, o “algú em molesta al pati”, o “he vist una pel·lícula a internet pornogràfica” i...
Pornografia als nou anys?!
Sí, sí, ja hi tenen contacte a aquesta edat. Estan buscant a Google una paraula com ara penis, per exemple, i els apareixen imatges pornogràfiques. Hi topen, de manera casual. Els nens estan sols amb internet i els pares no es poden imaginar el que arriben a veure.
I la incomprensió que ha de provocar.
El que està clar és que provoca moltes preguntes i els adults no sempre hi som per respondre-les. O no gosen preguntar perquè saben que el tema és tabú.
INTERNET “Els pares no es poden imaginar les coses amb què topen el nens de nou anys a internet”