Zelda Fitzgerald, el personatge desitjat per diverses actrius de Hollywood
A Hollywood desenvolupen tres projectes centrats en la musa de F. Scott Fitzgerald
Quan anheles l’atenció dels crítics no va mai malament interpretar un personatge conegut. Sol reunir els requisits imprescindibles per aconseguir l’aprovació del sector. L’actor ha de pronunciar un accent concret, els companys de maquillatge i perruqueria busquen la caracterització adequada i no falten mai moments dramàtics per fer arrencar aquell aplaudiment o aquell suport entre els votants dels Oscar, sobretot algun monòleg on només puguin brillar ells. Que l’hi diguin a Meryl Streep o Daniel Day-Lewis, que van rebre les seves terceres estatuetes per haver interpretat figures històriques com ara Margaret Thatcher i Abraham Lincoln.
Així s’entén que es donin casos tan peculiars com l’actual, en què les actrius de Hollywood es moren per interpretar Zelda Fitzgerald, Sayre de soltera, una de les dones més destacades en l’era del jazz dels anys vint. Scarlett Johansson i Jennifer Lawrence tenen pel·lícules paral·leles en estat de preproducció i Christina Ricci està a punt d’estrenar una sèrie. La musa de F. Scott Fitzgerald (El gran Gatsby), que era molt més que una esposa, té aquells ingredients perquè es llueixin amb un toc de seducció, i algun rampell d’ira. Només cal imaginarse Johansson o Lawrence llançantcom se per les escales de marbre d’una festa parisenca perquè el seu marit està flirtejant amb una altra dona.
Però sobretot té sentit que hi hagi tants projectes paral·lels en el context contemporani. El feminisme està en auge en un Hollywood on les actrius com ara Jennifer Lawrence parlen obertament de les injustícies socials com ara la falta d’igualtat salarial, on a les catifes vermelles només els pregunten sobre el seu vestit i on les estrelles més veteranes denuncien que els productors no estan interessats a produir-los pel·lícules si tenen arrugues. I Zelda és una de les dones més reivindicades pel moviment feminista des de la publicació de la biografia escrita per Nancy Milford als setanta, que la perfilava una dona indomable.
La primera a apropiar-se del nom de Zelda està previst que sigui Christina Ricci (36), aquella actriu infantil que no ha repetit mai el seu èxit de nena, però que sap jugar les seves cartes, conscient que la seva enorme mirada és magnètica i pot canalitzar tant la raresa de la Dimecres de La família Addams com l’atractiu de la novel·lista nascuda a Alabama el 1900, que preferia viure en el llibertinatge abans que sotmetre’s al rol que oferia la societat ultraconservadora de l’Amèrica profunda. Com que era filla del jutge del Tribunal Superior de Justícia d’Alabama es podia permetre algun escàndol.
A Z: The beginning of everything la idea és analitzar un dels matrimonis més controvertits de la història de l’art per la seva afició a l’alcohol, la necessitat d’escriure les seves vivències i les constants discussions que els van acostar a figures com ara Ernest Hemingway. Woody Allen ja es va endinsar en la toxicitat de la relació de manera anecdòtica a la pel·lícula en clau artística i nostàlgica de Midnight in Paris. “El meu talent consisteix a beure”, deia aquella Zelda desbocada en to d’humor. L’obsessió de tots dos per l’alcohol els va convertir en una companyia molt incòmoda de l’anomenada generació perduda, ja que discutien les seves infidelitats en públic i estaven més acostumats a perdre les maneres que deixar entreveure la seva genialitat. En el cas de Zelda, va acabar traïda per la ment i pel seu propi marit, i va ingressar en un hospital psiquiàtric en què F. Scott la va enterrar culturalment. Alguns acadèmics la van acusar durant dècades d’haver entorpit la tasca literària del seu marit, com si ella no hagués estat la Rosalind d’En aquest costat del paradís i la mítica Daisy Buchanan d’El gran Gatsby, però els biògrafs sí que consideren que s’ha demostrat que F. Scott va impedir activament que es fes un nom per ella mateixa.
És en aquesta etapa que Scarlett Johansson (31) i Jennifer Lawrence (26) tenen el millor material dramàtic per als seus projectes paral·lels. Lawrence, guanyadora d’un Oscar per La part positiva les coses i nominada habitual, té com a al·licient l’interès del director Ron Howard, que ja va aconseguir l’Oscar amb el biopic del matemàtic John Nash a Una ment meravellosa, però Johansson té el suport de la Fundació Fitzgerald, disposada a donar-li manuscrits inèdits per disseccionar el matrimoni a The beautiful and the damned, que agafa el títol prestat d’una obra de l’escriptor.
És l’estratègia perfecta per demostrar la seva vàlua i que els acadèmics se la prenguin seriosament, ja que ha estat ignorada constantment per a l’Oscar fins i tot per les seves millors interpretacions (Lost in translation, Match Point i Her). I, si tenim en compte l’historial d’addicció, d’abusos psicològics, de fragilitat mental i el seu tràgic destí –va morir tancada a l’habitació amb 47 anys, esperant la teràpia d’electroxoc mentre l’hospital de Carolina del Nord es cremava– hi ha història per explicar i material per interpretar. La vida de Zelda era un drama.
La vida de l’escriptora podria donar a Scarlett Johansson el drama per guanyar un Oscar que se li resisteix