L’ONU del Poble Sec
El Raval, que molts anomenen ‘Ravalpindi’, ocupa el tercer lloc al podi del mosaic de cultures, darrere de Gràcia, medalla de plata
avant la biblioteca pública Francesc Boix, del Poble Sec, hi ha la fruiteria de Hassan Mudassar Cheema. Aquest senyor és un dels 1.824 pakistanesos que viuen aquí, la comunitat estrangera més nombrosa del barri de Barcelona amb més peces al mosaic de les cultures: veïns de 126 nacionalitats. Del Pakistan, Itàlia, les Filipines, l’Índia, el Marroc...
El Poble Sec té fins i tot més tessel·les que el Raval, que molts anomenen Ravalpindi, un joc de paraules que al·ludeix a la capital del Panjab. Però el Raval, amb 122 nacionalitats, ni tan sols ocupa la segona plaça en aquest peculiar podi. La medalla de plata és per a Gràcia, amb 124.
Resulta més fàcil trobar quins països de l’ONU (amb 193 membres, 194 si s’inclou Ciutat del Vaticà, amb estatus d’estat observador) no estan representats al Poble Sec que els que sí que ho estan. El veïnat té 40.104 habitants, els 29,3% dels quals són estrangers (11.758 persones). De França, la República Dominicana, la Xina, el Regne Unit, Alemanya...
Una immobiliària anuncia un minipis de 47 m2 al carrer Grases per 135.000 euros. Una empleada amb accent de Buenos Aires surt i pregunta a l’observador si li interessa. Al carrer Vila i Vilà, un restaurant ofereix “dinars dominicans”. A les primeres finques del carrer Cabanes hi ha balcons amb banderes de Grècia, Portugal i Brescia (“Brixia fidelis”), i fins i tot les cerveses d’un local proper són “mestisses”. Els noms d’alguns edificis també són molt significatius, com els apartaments turístics del Shamdassani Building.
Els productes d’un modest súper evoquen el caribeny Alejo Carpentier: pitaya rosa o fruita del drac (Hylocereus costaricensis), mamey (Mammea americana), guanàbana (Annona muricata), naranjilla (Solanum quitoense), tomàquet d’arbre (Solanum betaceum). L’agència de viatges Sol Caribe recull tota mena de joguines per als nens de Jaragua, a la República Dominicana. Un cartell a la porta d’una altra agència, Ruta Latina, especifica el valor de deu monedes americanes, com els sols del Perú o les lempires d’Hondures. Al carrer se senten accents de Colòmbia, Bolívia, Romania, el Brasil, Bangla Desh, l’Equador...
Altres barris amb menys població immigrant tenen més problemes de convivència, asseguren veïns i comerciants, orgullosos que el Poble Sec faci honor a un dels seus carrers, Concòrdia. El pròxim dia 6 s’organitzarà una nova edició de La Família del Costat, que fomenta àpats entre “famílies amb orígens diversos”.
Impossible no citar el Paral·lel, que divideix el Poble Sec (SantsMontjuïc) del Raval (Ciutat Vella) i de Sant Antoni (Eixample). Eduard Molner i Xavier Albertí són autors d’un estudi deliciós sobre aquesta avinguda. El Paral·lel de l’edat d’or, diuen, va ser “un articulador de ciutadania de primer ordre que va contribuir a una societat de masses moderna, amb tot els seus conflictes i contradiccions”. I això és avui el Poble Sec, amb una biblioteca fantàstica on aquest mes s’ha celebrat una exposició fotogràfica sobre Carmen Amaya. Aquesta bailaora va créixer a les barraques del Somorrostro i a la Barceloneta, un altre racó que recorda que aquesta sempre ha estat terra d’al·luvió.