Una jugada maliciosa
La decisió del govern de Barcelona de sol·licitar a la Generalitat la màxima protecció per a l’entorn de les muralles de les Drassanes, a fi i efecte d’evitar la construcció d’un hotel al sud del Raval, és una de les maniobres més enginyoses perpetrades per una administració per tal d’obstaculitzar un projecte que disposa de tots els avals necessaris, incloent-hi els del mateix Ajuntament. Dubto que, de sobte, les autoritats locals s’hagin encomanat d’una febre conservacionista i de revalorització del patrimoni històric que no aconsegueixo veure en altres punts de la ciutat. I molt em temo que la vella muralla medieval, a l’interior de la qual encara perviu, literalment incrustat, un equipament sociosanitari (la sala de venipunció Baluard), desperti sobtadament tant d’amor com per ampliar el perímetre de protecció a l’altre costat del portal de Santa Madrona. És més, sospito que, si fos necessari, per impedir l’obertura d’un nou establiment hoteler al barri, que en definitiva d’això es tracta, els responsables municipals serien capaços de demanar l’ampliació de l’airbag de la muralla a l’altra punta del Raval, fins a la plaça Catalunya si calgués.
En més d’una ocasió m’he referit en aquest espai a l’obligació que sembla que s’ha autoimposat el govern dels comuns d’anar alimentant un discurs que,
En el cas de l’hotel de les Drassanes l’Ajuntament ha intentat passar la patata calenta a la Generalitat
més que afirmar, suggereix o insinua que el turisme és una activitat intrínsecament nociva; un discurs que dirigeix el dit acusador sobretot cap als hotels i ignora de forma deliberada els efectes positius que l’obertura d’equipaments d’aquest tipus ha tingut per a zones especialment degradades de la ciutat. En aquest episodi concret, com en molts altres, l’Ajuntament actua mogut per la necessitat de satisfer una pressió veïnal difícil d’avaluar. Però és que, a més, en el cas de l’hotel de les Drassanes es pot intuir una altra jugada maliciosa. Amb la petició a la Generalitat perquè protegeixi l’entorn de la muralla, l’Ajuntament de Barcelona pretenia passar la patata calenta a l’administració catalana, donar-li una assistència enverinada. Venia a dir a l’opinió pública, en general, i als crítics del projecte, en particular, que si l’hotel s’acabés construint la culpa seria del veí del davant. Com calia esperar el conseller Santi Vila ha rebutjat la proposta. Si el Govern hagués decidit atendre la petició de l’Ajuntament hauria obert la porta de bat a bat als promotors del projecte per reclamar-li indemnitzacions. Ara el Consistori ja sap a què atenir-se: o utilitza els seus propis instruments per canviar el planejament urbanístic i redacta un nou pla especial, i assumeix així ell mateix l’elevat cost econòmic de la penalització, o sosté la pancarta amb els contraris al projecte i es posa al capdavant de la manifestació, una alternativa que surt de franc en termes financers i també polítics.