Dylan accepta el Nobel, però no diu si assistirà a la gala
Bob Dylan per fi va trencar el seu silenci i va confirmar que accepta el premi Nobel de Literatura, encara que no va indicar si assistirà a la gala a recollir-lo. Ha estat la mateixa Acadèmia Sueca que ha indicat a través de les seves xarxes socials que el cantautor dels Estats Units va contactar amb la institució aquesta setmana. “Si accepto el premi? Per descomptat”, va dir Dylan, d’acord amb un missatge a Twitter de l’Acadèmia Sueca.
“La notícia del premi Nobel em va deixar sense paraules”, va afirmar el músic a la secretària permanent de l’Acadèmia Sueca, Sara Danius, a través d’una trucada. “Agraeixo molt l’honor”, va afegir Dylan, que, tot i això, no va confirmar si assistirà a la gala de lliurament dels Nobel que tindrà lloc el 10 de desembre a Estocolm.
El comunicat de l’Acadèmia Sueca arriba poques hores després que el diari britànic The Daily Telegraph publiqués una entrevista amb Dylan en la qual, referint-se al Nobel, va dir: “És difícil de creure”, i va apuntar que rebre’l és una cosa “sorprenent” i “increïble”; va assenyalar que acudirà a la cerimònia en cas que li sigui possible.
Segons la decisió del jurat del 13 d’octubre passat, el Nobel de Literarura s’ha atorgat a Dylan per haver creat “noves expressions poètiques dins de la gran tradició de la cançó dels Estats Units”. L’elecció va causar un enrenou, ja que era la primera vegada que es distingia un cantautor.
La institució que lliura els premis va intentar sense èxit contactar amb Dylan per comunicar-li personalment la notícia, una situació que va generar dubtes i controvèrsia sobre si acceptaria o no el Nobel. Fins i tot l’escriptor suec Per Wästberg, membre de l’Acadèmia, va qualificar el músic de “rude” i “arrogant” per no reconèixer públicament el premi.
Des del 1901, quan es van lliurar els primers guardons –que porten el nom del seu promotor, l’industrial suec Alfred Nobel–, només dues persones han rebutjat el Nobel de Literatura: l’escriptor rus Boris Pasternak, el 1958, forçat per les autoritats soviètiques, encara que el va acceptar més tard; i el francès Jean Paul Sartre, el 1964, per la seva posició de refusar distincions. / Efe