“Sóc d’aquí; només tinc la pell més fosca”
Gina Rodríguez, actriu protagonista de la sèrie ‘Jane the Virgin’
No ha passat mai desapercebuda, ni quan va interpretar una rapera a
Filly Brown, que va causar sensació al Festival de Sundance fa quatre anys, ni tampoc quan va ser part de l’elenc de la telenovel·la nord-americana Bellesa i poder. Però quan es va posar a la pell de la ingènua noia llatina que a Jane the
Virgin descobreix que està embarassada sense haver tingut mai relacions, ja no va queda cap dubte que Gina Rodríguez havia nascut per interpretar-la. Certament Hollywood ha estat seguint amb atenció la persona que en les dues primeres temporades d’aquella sèrie va guanyar el Globus d’Or a la millor actriu de comèdia i va obtenir una segona nominació en la mateixa categoria per aquell paper. Gina Rodríguez ja ha fet quatre pel·lícules: Marea negra, que s’estrenarà a Espanya a finals de novembre,
Sticky notes, Sharon 1.2.3 i Annihillation. Movistar Series emet des del 18 d’octubre la tercera temporada de Jane the Virgin en versió original l’endemà d’estrenar-se als Estats Units i a partir d’avui doblada al castellà a les 21 h, mentre que Divinity té previst estrenar-la en obert des de l’inici la setmana que ve en data encara no anunciada.
Com descriuries la teva experiència fent de Jane?
Fabulosa. Em sorprenc constantment perquè Jennie Urman és una guionista increïble. Part de l’èxit de la sèrie es deu al seu talent quan escriu i a la seva capacitat per tirar endavant aquest argument estrafolari i aportar-li el realisme que necessita perquè esdevingui creïble. Aquesta nova temporada ens porta per un camí de creixement que no veig gaire sovint a les comèdies. En general, un cop et presenten un món determinat, no surts mai d’allà, no acaben d’evolucionar mai. I el que a mi em sembla extraordinari és que ella ha trobat la manera de desenvolupar aquest creixement en l’argument de manera constant, i per això jo també sento que evoluciono com a actriu a mesura que avança la sèrie. Tota l’estona puc passar de la comèdia al drama, i em sorprèn que això continuï passant a la tercera temporada. D’altra banda, no podria estar més contenta, perquè quan fas una sèrie d’èxit sempre tens por que t’encasellin en un personatge, i jo he tingut la sort de poder fer pel·lícules cada vegada que acabem de gravar, cosa que m’ha permès obrir les ales més enllà de la Jane. Aquesta nova temporada és sorprenent, tot i que també ha estat molt difícil perquè ella perd la virginitat. Ai! Em sembla que això no ho havia de dir. I la manera com ho fa és molt creativa. És que la sèrie no tracta sobre ella com a verge, sinó sobre tres generacions d’una família. En el cas de la Jane, tot passa per descobrir-se a si mateixa, per deixar de ser una noia i convertir-se en una dona i en una mare. El seu viatge personal va molt més enllà del fet que mantingui aquesta convicció i és una mostra que els punts de vista sempre poden canviar.
Quina és la màgia de la sèrie?
Hi ha una barreja de diverses coses. A més dels extraordinaris guions de Jennie Urman, crec que retrata molt bé les noves generacions, i a més ens proposa una història ideal amb què les dones es poden identificar. Totes volen ser com la Jane, i jo també. Tots volem ser feliços, trobar l’amor i que se’ns concretin tots aquells contes de fades amb què vam créixer. Crec que hi havia una audiència esperant una sèrie així i vam ser afortunats de portar-la a la pantalla.
Com és això de rebre tantes grans figures com a convidats especials?
Sorprenent. Sóc una fan de tots els que han passat per la sèrie, des de Britney Spears a Gloria i Emilio Estefan. Tenir Eva Longoria com a directora d’un episodi va ser fantàstic. I què puc dir de Rita Moreno? El que més m’agrada és que han vingut perquè els agrada la sèrie, no ens hem hagut d’esforçar mai per convèncer ningú.
A la primeria de la teva carrera et van encasellar en un paper molt diferent. És cert. Em va passar el mateix que a molts altres actors que reben elogis i reconeixements per un paper molt específic. Filly Brown era una rapera i una noia molt dura, i aquest era el paper que tots em van oferir una vegada i una altra, perquè sabien que ho podia fer bé. Però jo buscava una cosa diferent, un paper que no tingués res a veure amb aquest. Vaig haver d’esperar fins que arribés el projecte adequat, i vaig fer això, vaig esperar. Fins que va arribar la Jane, i des d’aleshores estic enamorada d’ella.
Diries que la sèrie fa un bon retrat de la comunitat llatina dels Estats Units?
Absolutament. Des d’un primer moment em va encantar que parlés de la primera, la segona i la tercera generació d’immigrants que han arribat a aquest país i les seves històries. Parlen en castellà a dins de casa i en anglès a fora. Estan molt connectats amb la seva cultura i la seva tradició, i tot i això són nord-americans que se senten part de la cultura d’aquest país. M’encanta que la Jane tingui aquesta doble identitat, que la seva àvia li parli en castellà i ella li respongui en anglès, perquè és exactament com vaig créixer jo. Sempre m’he sentit molt nord-americana. No m’he posat mai a pensar que era llatina i que m’havia de quedar al meu lloc. Jo sóc d’aquí i simplement tinc la pell una mica més fosca que les altres.
Et sembla que hi ha un paral·lel entre Jane the Virgin i Betty la fea?
Sí i no. A mi m’encantava la Betty perquè la seva s’assemblava a la meva pròpia història. Jo era una noia normal intentant seguir els meus somnis i la Betty tenia també els elements de les diferents generacions de llatins. Crec que nosaltres continuem explicant aquestes històries al món, que no són diferents dels altres. També és cert que si la Jane no fos llatina ningú no la compararia amb la Betty. Hi ha moltes sèries protagonitzades per nord-americanes i a ningú no se li acudiria comparar-les.
RETRAT REAL “M’encanta que l’àvia de la Jane li parli en castellà i ella li respongui en anglès”