El Saló del Manga no té edat
El certamen s’omple de gom a gom amb nens, joves i fins i tot octogenàries; els creadors del manga ‘Pokémon’ parlen de la seva obra
El Saló del Manga ja és una gran festa. Una festa enorme atapeïda de desenes de milers de nens, joves i fins i tot octogenàries. Un formiguer multicolor divertit ple de disfresses amb perruques impossibles, capes, minifaldilles, espases de plàstic i de cartró pintat i qualsevol complement que pugui caracteritzar les desenes de personatges que molts otakus –els aficionats al manga– trien per vestir-se durant els dies del saló. Una trobada que es fa als palaus de Fira de Barcelona a la plaça Espanya i que aquest any, a causa del pont festiu de l’1 de novembre, ha començat dissabte en comptes de dijous. Això vol dir que ha arrencat per un dels dies grans: de fet, totes les entrades per al cap de setmana ja s’havien venut fa dies per internet, però encara en queden per demà i dimarts.
I no només ha arrencat sense escalfament previ sinó que ho ha fet fins i tot fora del recinte: ahir al matí abans d’anar al Saló, dues de les estrelles del certamen, Satoshi Yamamoto i Hidenori Kusaka, adaptadors del videojoc Pokémon al manga, van parlar amb la premsa a Norma Cómics. El primer impacte el va donar el seu editor: en un any han venut... 150.000 unitats dels còmics de Pokémon.
Els dos autors, que fa 16 anys treballen junts i es cobrien amb barrets simpàtics –d’un en sortia, esclar, un Pikachu–, van explicar que una de les dificultats més grans de la seva feina és que han de ser “fidels al videojoc”: “No ens podem permetre que als fans no els agradi el seu joc preferit, però si tot és igual que el joc, seria molt avorrit. Al videojoc el jugador dóna caràcter al personatge, al manga l’hem de crear”, diu el guionista, Kusaka, que explica que el que més li agrada de Pokémon és el concepte de monstres de butxaca amb què està format el seu nom (Pokémon és una contracció de Poketto
monsuta). Ell és un amant dels monstres, però millor, diu, si són petits, a diferència d’“aquells monstres gegants plens de punxes per tot arreu com Godzilla. Els Pokémon continuen sent monstres, però són adorables. A Godzilla no te’l pots ficar a la butxaca”, fa broma.
El que no fa broma és Yamamoto quan explica que difícil que va ser per ell fer la transició de la primera dibuixant de la saga, Mato, quan aquesta va emmalaltir a cap de quatre anys d’haver-la començat. Explica que va entrar a internet i va veure una allau de crítiques negatives al seu dibuix. “N’hi havia molts contra el canvi, ho vaig passar bastant malament pel rebuig”. Es va dir que havia de treballar al màxim i complir amb els lectors i “al cap de deu anys els comentaris positius van superar els negatius”. “Ara –somriu– em diuen que la meva millor època va ser quan vaig tenir més rebuig i em demanen que adopti aquella mena de dibuix”.
Al saló d’aquest any, on van anar a firmar després, no escassegen les disfresses de Pikachu. Tot i que de disfresses no en falten de gairebé cap manga. Dues noies de 30 i 31 anys que van vestides de la princesa Mononoke i de la Bulma de Bola de drac resumeixen l’esperit de la trobada: els agrada disfressar-se dels seus personatges preferits al costat de molta altra gent perquè encara conserven emocionalment alguna essència de quan eren nenes i “aquí no et sents estranya”. Al Saló del Manga no hi ha gent estranya. Hi ha festa. I s’encomana. Dues senyores octogenàries caminen davant de l’escenari de la plaça Univers. Van
lentes, una amb bastó, i es giren a comentar cada disfressa. Però la sorpresa real la té el periodista. No, no s’han equivocat. És el segon any que vénen. Una té una néta a qui li agrada molt el gènere. “Fins i tot va anar al Japó”, diu. “Venim a veure les disfresses, el jovent, ens agraden”, comenta l’altra contenta. I somriu que si l’hagués agafat abans...