Psicodèlia ballable

The Chemical Brothers Lloc i data: Poble Espanyol (27/X/2016)

Acostumats a veure The Chemical Brothers a grans festivals, l’actuació al Poble Espanyol va ser una ocasió especial, ja que aquest cop el recinte era molt més petit. Però sobretot va ser especial perquè va permetre que el públic gaudís amb més detall del seu impactant espectacle, on, a més de música, ofereixen un elaborat compendi d’imatges.

El duo britànic de Tom Rowlands i Ed Simons ja fa dues dècades que s’ha instal·lat a la cúspide de l’escena electrònica, i sembla que encara els queda corda per a estona. L’acceptació de la seva proposta, cada vegada més sofisticada, els permet esquivar la dictadura del ritme per explorar nous terrenys limítrofs amb el pop i l’experimentació. A més dels seus Chemical beats i grans èxits, com la inicial Hey boy, hey girl o l’espatarrant comiat amb Block rockin’ beats, es permeten introduir temes cantats com Sometimes I feel so deserted, a mig camí del R&B i el seu característic big beat, per recordar que encara continuen amb la presentació del seu vuitè àlbum d’estudi, Born in the echoes, que van estrenar l’any passat al Sónar.

Tenen tant on escollir que alguns temes són medleys. Les maquinals veus introductòries de Do it again recorden la influència de Kraftwerk o Yello per abraçar la pujada àcida de Get yourself high i passar sense problemes al funk gomós deutor de l’estil disco de Go. La rave lisèrgica és un espectacle de llum i de color on, a més de projeccions, rajos làser i fumarades, també participen dos robots gegants per realçar el clímax d’Under the influence, empalmat amb un Galvanize que combina rap amb melodia àrab.

Després de l’èxtasi ballable, encara va quedar la propina d’un bis, en el qual van aprofitar per fer un gest de complicitat a la Hold tight Barcelona, en un moment melòdic i aquàtic que va culminar Wide open –el tema amb Beck– abans de rematar amb el desplegament dels coloristes vitralls medievals que il·lustren l’explícita The private psychedelic reel.