Dos casos per seguir: Denis i Umtiti
Creure en les teves possibilitats.
L’esport professional requereix la màxima autoestima possible, ja que si arribes a aquest nivell se suposa que tens una barbaritat de característiques positives, però el conjunt d’aquestes característiques només és decisiu si la teva presa de decisions es fa en poques dècimes de segon i a més les encertes. Deixar que la manca d’autoestima generi lentitud en les teves decisions o que aquestes siguin inadequades perquè la teva ment no flueix és una cosa que cal evitar tant sí com no. Ahir al camp van jugar dos jugadors que són l’antítesi de la influència de l’autoestima. Denis Suárez és moltíssim més jugador del que vam poder veure. La d’ahir és la pitjor de les seves imatges i segurament va transmetre l’enorme confusió en la seva ment. Estic convençut que hi ha molts aficionats i tècnics que pensem que està condemnat a triomfar.
Però per això ha de canviar aspectes de la seva ment perquè les seves prestacions van anar baixant en la mesura que no li sortien les coses. Sempre els passa als joves: en la mesura que les coses no surten com un s’espera, en comptes de fer un pas enrere, sempre ho acaben fent una mica més complicat per autoconvence’s de la seva validesa i per demostrarho també als altres. I tot és molt més fàcil del que ell es creu actualment. El primer que ha d’entendre és que per jugar al Barcelona ha de fer feliç Luis Enrique i per això el primer és treballar a preu fet. Multiplicant la seva presència per oferir-se a la sortida de la pilota, per robar quan l’equip és en camp contrari i per formar part del replegament quan els rivals aconsegueixen superar l’esquena del centre del camp. Si aconsegueix fer això, totes les altres coses fluiran. Tot el que fa que Denis sigui un gran jugador anirà apareixent sense que ell se n’adoni. Ahir tenia a molt pocs metres un jugador que no creia en si mateix o que pensava que el seu entrenador no creia en ell. Fins que un dia la seva ment amb un parell d’actuacions va fer un tomb. I llavors va jugar de meravella de migcampista a la banda, ho va fer també meravellosament de tancament al mig i ara resulta que és un dels millors laterals del món i un assistent reconegut. Un jugador que pot i ha de prendre com a referència. Perquè el Sergi Roberto de fa cinc anys tenia les mateixes possibilitats que ara, però la seva ment no hi té res a veure.
Defensa per molts anys.
A l’Eurocopa vaig veure en Umtiti un jugador amb extraordinàries qualitats, però amb un potencial de millora enorme. I amb el decurs d’aquesta temporada està ratificant les meves impressions. El seu recorregut, bo d’inici, ha anat de menys a més. Però aquests menys que venien en forma de precipitació curiosament eren necessaris en aquell moment, una actitud de veterà. Ahir va ser fantàstic marcant la línia de la defensa, tasca de veterà. En l’única jugada que es va veure superat en camp contrari va saber fer una discreta falta tàctica, tasca de veterà. I quan un jugador jove fa moltes tasques de veterà és que és un tipus tremendament intel·ligent, i aquests duren sempre molts anys.
Denis Suárez ha d’entendre que per jugar al Barcelona ha de fer feliç Luis Enrique