El City agafa aire
Els de Guardiola s’exhibeixen abans de rebre el Barcelona
El Manchester City necessitava una victòria. Amb la pitjor ratxa en la carrera del seu entrenador, Pep Guardiola, els citizens havien encadenat sis partits sense guanyar. L’aclaparament començava a ser evident, la pressió d’afició i premsa ja no era un simple murmuri i el liderat de la Premier estava en perill amb la golejada de l’Arsenal al Sunderland (1-4). La pitjor de les notícies per al City era que, per respirar, per aconseguir tres punts que servissin d’analgèsic, havien de viatjar a un camp hostil. A un territori dominat per Tony Pulis, l’antítesi del futbol combinatiu de Pep Guardiola.
El West Bromwich Albion és sinònim de defensa. De múscul. I de físic imponent. Res més lluny de la realitat. El City va fer un partidàs per mantenir-se a dalt de tot de la classificació, i va sumar la seva primera victòria en set partits, amb la maquinària a punt per rebre el Barça: 0-4 a The Hawthorns.
“Del que estic més satisfet és dels tres punts. Havíem perdut una miqueta de confiança en aquest període de sis partits sense guanyar”, va reconèixer el tècnic català.
La tarda va tenir un protagonista indiscutible: Sergio Agüero. L’argentí va presentar credencials per ser titular contra els blaugrana dimarts. Si ho aconseguirà o no depèn d’un Guardiola que es posava les mans al cap en senyal d’admiració quan el Kun rematava una preciosa assistència d’Ilkay Gündogan al minut 19 i sobretot, quan al 28, disparava un golàs des de la frontal. Jugarà d’inici llavors Agüero?, li van preguntar al català. “Jo crec que sí...”, va dir Pep Guardiola amb un somriure sorneguer.
La societat entre l’alemany i l’argentí es va fer encara més forta a la segona part, quan el Kun va donar un regal en forma d’assistència a l’exjugador del Borussia Dortmund. Es va unir a la festa un De Bruyne que en 20 minuts va fer estralls per entregar un altre gol en safata a Gündogan, que ahir va ser pur oxigen al mig del camp a més de fer dos gols. Va veure les línies com ningú, no va dubtar en les decisions i va ser l’actor secundari de luxe. Amb ell, hi va haver pausa. Fermesa. I seguretat.
Guardiola i Agüero es van abraçar al final del partit, en perfecta sintonia. El tècnic català respirava alleujat, ja que pot sumar-se el punt extra d’haver desxifrat el més difícil dels codis de la Premier, el del deu homes defensant, l’estil de Pulis. El City agafa aire, i ja amb De Bruyne recuperat, està preparat per rebre el Barça.