L’etern oblidat
La tradicional preselecció de la Pilota d’Or s’ha substanciat amb la tradicional omissió de Busquets, un futbolista impressionant que passa inadvertit entre els savis que decideixen aquesta mena de premis. Quan acabi la seva carrera, i encara li queden molts anys, Busquets aplegarà un sac de trofeus, els millors que un futbolista pugui somiar (lligues, copes, copes d’Europa, eurocopes, copes del món, supercopes de totes les classes i colors), en gran manera per la seva enorme contribució als èxits del Barça i de la selecció espanyola. També rebrà la sincera estimació dels seus companys i dels seus rivals –Xabi Alonso després de tornar del Mundial del 2010 va dir que Busquets havia estat el millor futbolista del torneig–, però no de la gent que rarament distingeix l’escuma de l’os en el futbol.
Busquets va ser durant anys el secret més ben desat del futbol mundial, un futbolista imprescindible en dos dels equips més fascinants de la història. El primer Busquets era capital al Barça i a la selecció, però es reservava un discret segon pla al món dels Puyol, Xavi, Iniesta, Messi i companyia. El seu talent es corresponia amb
Busquets, futbolista excepcional, no figura entre els preseleccionats per a la Pilota d’Or
això que es denomina jugador per a professionals. Guardiola l’adorava. Del Bosque també.
Quan Espanya va perdre contra Suïssa al Mundial de Sud-àfrica, la majoria del periodisme va recusar Busquets. La resposta de Del Bosque va ser contundent: el va alinear en tots els partits, sense cap minut de descans. Uns mesos abans havia declarat que si es pogués reencarnar en un jugador, li agradaria que fos en el centrecampista del Barça. Va sonar sincer, com passa sempre amb l’exseleccionador espanyol.
Costa de creure que aquest jugador passi inadvertit una vegada i una altra als ulls dels pretesos especialistes. És un metrònom amb botes. No hi ha millor migcampista defensiu, o no almenys amb més instint per detectar i sufocar el perill. Tampoc no el supera ningú en la interpretació del joc. Sempre està ben perfilat per als controls i la seva precisió en el joc curt és admirable. I no li falta l’arrogància per deprimir els rivals. Busquets, el jugador que coneix tots els secrets bàsics del joc, es marca de tant en tant la mena de luxes que fan pensar en tot el repertori que amaga.
No reconèixer els mèrits de Busquets és negar un tipus de futbolista que és essencial: el mig centre que pensa per tots i per tothom. És incert que jugadors com Busquets siguin difícils de detectar o s’incloguin en la dubtosa categoria de l’esforç invisible. Qualsevol aficionat, i no diguem qualsevol nen que pretengui ocupar aquella posició vital al camp, troba admirable i fàcil d’observar el desplegament de Busquets.
El problema no és mai en jugadors com el gran migcampista del Barça. És una xacra del futbol actual, tan pendent de l’espectacularitat, per molt trivial que sigui moltes vegades. La intel·ligència, la intuïció, els grans petits detalls que serveixen per solucionar situacions complexes, tot el que Busquets fa quotidianament des de fa set anys, això no es comptabilitza perquè no pertany a l’ull televisiu que ens domina.
El seu magisteri pertany al futbol de tota la vida, al de les subtileses intel·ligents que tant aprecien els professionals. És possible que els electors de la Pilota d’Or no s’assabentin del que significa Busquets, però seria bo que preguntessin a entrenadors i futbolistes. Segur que l’inclourien any rere any a la llista dels millors.