Un equip de llegenda
El Barça d’handbol estableix una fita de l’esport: és el primer equip que suma 100 victòries consecutives
El gran Ajax de Cruyff de 1971-72 va arribar a sumar 26 victòries consecutives, i 29 el Benfica dels anys 1971-73. Els Lakers de Wilt Chamberlain van assolir 33 triomfs seguits (1971-72). I el poderós Ciudad Real de Duixebàiev va deixar el llistó en 67 victòries a la Lliga Asobal. De fet, va ser el Barça, amb 19 parades de Saric i 12 gols de Juanín, qui va tallar-li la ratxa el 2010. Els seus companys i successors, guiats per Xavi Pascual, ahir a Santander (amb un costós 22-27) van establir un nou rècord per a la història: 100 victòries seguides a la Lliga. Més de tres temporades guanyant. Una fita de l’esport mundial que analitzen tècnics, exjugadors, dirigents i entesos de l’handbol.
DAVID BARRUFET Mànager del Barça d’handbol “Guanyar 100 partits seguits és una cosa molt difícil d’aconseguir; és un fet únic. Demostra que l’equip ha mantingut la concentració aquests anys i encara manté el nivell competitiu, el respecte als rivals i la màxima entrega. Moltes victòries són molt igualades, cosa que indica que no és fàcil guanyar. L’única manera de continuar fent-ho és mantenir la motivació, l’esperit de millora i la feina als entrenaments”.
JORDI RIBERA Seleccionador d’Espanya “La ratxa demostra el mèrit que té un equip que sempre ha exhibit un nivell competitiu molt alt cada setmana, estant immers a la Champions i a la Lliga. El més difícil no és guanyar, sinó fer-ho constantment. El nivell de la Lliga Asobal potser ha baixat respecte d’altres anys, però hi ha rivals que a casa són molt competitius, tàcticament són molt bons i els últims anys han adquirit més solidesa, com el Naturhouse, l’Ademar i el Granollers. És molt meritòria la continuïtat de les 100 victòries”.
CARLOS VIVER Entrenador del Fraikin Granollers “Té molt de mèrit. És cert que el Barça té un plus de qualitat en la configuració de la plantilla, però igualment el que ha aconseguit no és gens senzill. Aquesta imbatibilitat ha fet més gran la seva llegenda; facis el que facis, et continua fent gols igual, i llavors comences a pensar en el següent partit, a no patir gaire. El seu gran mèrit és que continua jugant amb la mateixa intensitat encara que et guanyi de 7 gols, et continua collant fins al final. 100 victòries seguides és una barbaritat. Moltes amb gran diferència de gols. I quan tenen un mal dia el supleixen arremangant-se. No veig cap raó, doncs, per prendre’ls un bri de mèrit”.
JESÚS JAVIER ‘JOTA’ GONZÁLEZ Entrenador del Naturhouse La Rioja “Aquest èxit té molt valor, malgrat que alguns li treguin mèrit. Té un valor enorme perquè, encara que es digui que no hi ha superequips a la Lliga, no és fàcil mantenir la tensió en els jugadors, fer que no es relaxin. El més complicat per als rivals és que ells sempre mantenen l’esperit competitiu: si et guanyen de 10, intenten escapar-se de 20. Per això han aconseguit un efecte en els rivals: que sovint surtin derrotats, desmoralitzats. Nosaltres els vam guanyar fa tres anys perquè teníem un dels millors equips del Naturhouse (amb Capote, Mindegia...), vam sortir molt deixats anar, amb tensió, però sense por de fallar”.
XESCO ESPAR Exentrenador del Barça (2004-07) “Les 100 victòries seguides s’expliquen per la combinació de tres factors, perquè un èxit així no segueix cap lògica: primer, per la caiguda de la competitivitat de la Lliga, motivada per la crisi –molts jugadors han marxat fora i la diferència entre el Barça i la resta és molt gran–; segon, pel desig dels blaugrana de lluitar per la Champions, que els obliga a mantenir la tensió tot l’any i fa que el nivell de joc sigui altíssim i que la possible relaxació no els afecti; i tercer, per la gran feina de Xavi Pascual de motivar constantment els jugadors, mobilitzant els seus recursos perquè no afluixin. És una fita històrica”.
JUAN DE DIOS ROMÁN Exseleccionador, expresident RFEBM “Quan un equip guanya 100 partits seguits en un campionat, tres anys seguits guanyant, és que alguna cosa no va bé. La realitat de l’handbol espanyol és que el Barcelona és el seu gran salvavides. Però el que no va bé és que no hi ha competidors de nivell. Els rivals tradicionals dels últims 25 anys han desaparegut per les raons ja conegudes. En qualsevol cas, no és gens fàcil aconseguir 100 victòries seguides. No deixa de tenir un gran mèrit sumar victòria rere victòria. És el reflex d’una solidesa psicològica. Mantenir el nivell competitiu quan ets el millor i tens l’hàbit de la victòria és molt complicat. Considero que a qui menys ajuda és al Barcelona en la seva ambició de ser campió de la Champions. Els jugadors deuen notar el canvi de tensió competitiva”.
QUICO LÓPEZ BALCELLS Exjugador del Barça (1967-82) “Sense treure mèrit a aquesta fita, si fem una anàlisi exhaustiva veurem que la Lliga Asobal s’ha afeblit moltíssim des que fa tres anys es va retirar l’Atlètic de Madrid i per la crisi. Només hi ha quedat un gran equip: el Barça. Això no vol dir que sigui fàcil sumar 100 victòries seguides. Requereix un nivell de concentració i d’entrenament altíssim, és difícil mantenir-lo quan et veus superior a la resta. No dic que siguin 100 victòries fictícies, però el Barça no ha tingut rivals de categoria, perquè els equips s’han debilitat amb la sortida de molts jugadors. Al Barça la Lliga li serveix per entrenarse per a la Champions, per provar coses. És una competició de segona categoria. Hi ha alguna cosa que no va bé quan un equip guanya 100 partits seguits. La Lliga necessita redreçar-se per incrementar la competitivitat”.
FRANCISCO BLÁZQUEZ President de la Federació Espanyola “Com a president de la RFEBM és un orgull que un equip de la Lliga mantingui aquest nivell competitiu i arribi a les 100 victòries consecutives. És cert que la crisi econòmica ha fet minvar la capacitat dels altres equips per igualar-se a un conjunt amb potencial i pressupost de club de futbol, però no és fàcil competir en una parcel·la on saps que ets superior. Fa uns dies el Benidorm va estar a punt de guanyar-lo. Que serveixi per adonar-se que per al Barcelona és un mèrit enorme, i potser un demèrit de la falta d’aportacions econòmiques d’altres clubs. Si no hagués desaparegut l’Atlètic de Madrid probablement la situació seria diferent. Cal mirar el futur: volem una Lliga més igualada en detriment d’oblidar-nos de la competició europea? L’ideal seria que la Lliga espanyola fos més forta, i alhora que els Naturhouse, Ademar, Granollers o Anaitasuna guanyessin presència internacional i pes específic gradualment”.
IKER ROMERO Exjugador del Barça (2003-11) “Té molt mèrit aconseguir 100 victòries seguides, encara que la qualitat de la competició no sigui la d’abans. Fa anys era inviable assolir 20 victòries seguides. Ara el Barça no té rival. Però 100 victòries seguides sempre són 100 victòries. Pots fallar, has de preparar els partits dia rere dia encara que els rivals de vegades no estiguin a l’altura, i fer que els jugadors juguin cada partit pensant que poden perdre; això requereix una preparació molt especial. Al darrere hi ha una gran feina de motivació. En Pasqui ha de tenir motivat el jugador cada setmana. El principal rival del Barça a la Lliga és el Barça, la seva motivació.”