“A la bèstia no cal provocar-la”
Jorge Martínez, exporter del Naturhouse
Em truca per allò dels 100?” El telèfon de Jorge Martínez (Gijón, 39 anys) està bullint aquests dies. Després de 18 cursos a l’Asobal i de retirar-se de l’handbol professional fa dos anys, la seva vida tranquil·la al Grup Covadonga, on fa de psicòleg esportiu i de porter a l’equip de Divisió d’Honor Plata, s’ha vist sacsejada pel record del 18 de maig del 2013. Ell va ser l’últim porter que va parar el Barça a la Lliga, amb 13 aturades i un 31% d’encert, tot i que diu que van ser-ne més...
Com ho porta haver-se convertit en part de la història del Barça i la Lliga Asobal? Ha, ha, ha, jo no ho veig així! El que fa el Barcelona és increïble. La gent no és conscient de com n’és, de difícil. Per molt que diguin, la Lliga Asobal continua sent competitiva. No tant com fa uns quants anys, però la gran virtut d’aquest Barcelona és que independentment del rival que tingui al davant surt a competir amb un nivell d’intensitat altíssim. És el que els fa únics i el que els ha permès assolir aquesta fita, que és ja una fita de l’esport.
Significa una cosa especial aquell partit?
Enfrontar-te al Barça ja és especial. He jugat un munt d’anys a l’Asobal (18 temporades) i he aconseguit puntuar contra ells molt poques vegades, així que el sol fet de guanyar-los és especial. Per a nosaltres, aquell partit era molt important perquè ens hi jugàvem anar a la Champions. El Barça ja era campió de Lliga i tenia el cap a la Final Four; nosaltres necessitàvem guanyar per arribar vius a l’última jornada contra l’Ademar, ens hi jugàvem molt, teníem un bon equip i ens van sortir les coses bé.
Va ser l’últim porter que va parar el Barça a la Lliga...
Bé, s’exagera una mica. Tots vam fer un partit molt bo. En guardo un bon record perquè vam estar molt bé, en atac ens sortien les coses i va ser el partit més complet de la temporada. Si no, és impossible guanyar el Barça.
L’estadística del partit recull que va fer 13 parades, però en el descans ja n’havia fet 10... En vaig fer més! Però de vegades l’estadística no reflecteix la realitat. Sí que recordo haver fet un gran partit. Defensivament l’equip va ser molt sòlid.
Què va fer d’especial el Naturhouse per frenar el Barça, que arribava amb 28 victòries seguides a Logronyo? El Naturhouse té una manera de jugar molt particular, vam ser fidels al nostre estil. El que vam fer especialment bé va ser el balanç defensiu. El Barcelona normalment
et destrossa al contraatac, però nosaltres en el balanç vam estar gairebé perfectes, replegant-nos, baixant ràpid a defensar. Va ser el que ens va permetre arribar al final amb opcions, i també portar la iniciativa.
És conscient que va provocar la bèstia? La va picar i miri.
No, ha, ha, ha. A la bèstia no cal provocar-la. Si alguna cosa fa únic aquest equip és que, independentment del rival i del partit, va al màxim. La gent es pensa que això ve de sèrie, però és molt difícil. Per això són tan bons. Esclar que tenen talent i que físicament són a un altre nivell, però el que els fa especials és l’actitud, que la porten als entrenaments. Sense aquesta mentalitat
és impossible fer el que fan.
Qui pot guanyar-los?
A l’Asobal hi ha bons equips que els poden guanyar. Hi ha més potencial del que la gent creu. El que passa és que ells no es relaxen, ni en la competició ni durant la setmana. Si no estàs concentrat als entrenaments, després les coses no surten.
Se sent d’alguna manera partícip d’aquesta ratxa?
No, ni de bon tros. Què va, Mare de Déu! El que fan és admirable. Són un exemple d’equip per a qualsevol esportista, no només per a l’handbol. És una sort haver competit contra ells. És bonic que, anys després, la gent es recordi de mi perquè vaig guanyar el Barça.