Londres amplia Heathrow per parar el cop del Brexit
La inversió en infraestructures pretén que creixi l’economia
L’expansió de Heathrow, un projecte immers en tota mena de problemes legals, és l’epicentre de la política de creixement del Govern de Theresa May per al post-Brexit. Descartat o congelat per successives administracions conservadores i laboristes, ha estat desempolsegat amb urgència com qui va a la vella casa familiar i treu els llençols que cobreixen els mobles. La idea és parar el cop d’una desacceleració que qüestionaria la sensatesa de la ruptura amb la Unió Europea.
La llum verda a l’ampliació del principal aeròdrom londinenc encaixa dins de la inversió massiva en infraestructures promesa per impedir el col·lapse de l’economia, i del qual també formen part la construcció d’una línia de tren d’alta velocitat que uneixi Londres amb la resta d’Anglaterra, i d’una nova central nuclear amb capital xinès i tecnologia francesa.
Consideracions mediambientals i interessos polítics han provocat fortes divisions en l’Administració May; tant és així que el ministre d’Exteriors, Boris Johnson –enemic del projecte des que era alcalde de Londres–, ha dit que l’ampliació serà inviable a causa de les demandes que es presentaran als tribunals. Zac Goldsmith, diputat conservador per Richmond (una de les zones més afectades pel soroll dels avions), ha dimitit per presentar-se com a candidat independent, la qual cosa reduiria la ja per si mateixa precària majoria tory als Comuns, en una batalla que l’oposició presentarà com un petit referèndum sobre el Brexit.
La construcció d’una tercera pista d’enlairament i aterratge a Heathrow, si supera totes les traves, costarà 20.000 milions d’euros, estarà llesta al voltant del 2030 i augmentarà fins a 700.000 el nombre anual de vols al que ara ja és l’aeroport amb més trànsit de tot Europa. Alhora crearia uns 70.000 llocs de treball que servirien per compensar els que es poden perdre en sectors com els serveis financers i les manufactures si es confirma la sortida del mercat únic de la UE, i aportaria 160.000 milions d’euros a la ranca economia del país.
A Heathrow (75 milions de passatgers anuals i vols a 350 destinacions) no se li ha afegit cap pista d’aterratge des de la seva inauguració el 1946 amb un vol a Buenos Aires, i fa anys que la congestió al seu corredor aeri és tan gran que els avions han d’esperar mitja hora o 45 minuts donant voltes, gastant gasolina i emetent gasos pel sud d’Anglaterra, fins que obtenen el permís per aterrar. La tercera pista,
S’estima que el pla aportarà uns 160.000 milions d’euros i crearà 70.000 llocs de treball
d’acord als plans inicials, es construiria sobre una elevació artificial equivalent a un edifici de vuit pisos, i passaria per sobre de l’autopista de circumval·lació M-25, de sis carrils en cada direcció, un dels principals nusos de comunicacions de la capital. D’aquesta manera s’evitarà posar la carretera sota un túnel, amb els col·lapses circulatoris que comportaria. Els costos seran finançats inicialment pels accionistes de l’aeroport, encapçalats per l’empresa espanyola Ferrovial, però traslladats eventualment als consumidors amb un increment de fins a 30 euros en el preu del bitllet.
La qüestió es debatrà al Parlament l’any que ve, i la primera ministra, Theresa May, ha concedit llibertat de vot als membres del Gabinet, però amb la condició que no facin campanya activament en contra dels plans. El debat per dotar la capital anglesa de més capacitat de vols va començar ja fa quaranta anys, però successius governs (l’últim el de Cameron) van ajornar sempre al final la decisió en vista de les pressions de grups ecologistes. L’alternativa que ha estat descartada consistia a dotar de la nova pista d’aterratge l’altre aeroport –el de Gatwick– i no el de Heathrow.
Els nivells de soroll i pol·lució als barris pròxims a l’aeroport ja superen amb escreix els màxims permesos per la Unió Europea.