El mentor d’Assange
GAVIN MACFADYEN (1940-2016) Periodista, director de Wikileaks
Julian Assange va intentar infructuosament des de l’ambaixada de l’Equador a Londres que les autoritats sueques acceptessin la seva petició d’aixecar per unes hores l’ordre d’arrest per poder assistir avui al funeral del seu amic i mentor Gavin MacFadyen. Després de quatre anys refugiat a l’ambaixada, era una petició excepcional, per una persona excepcional. Assange sempre va ser el rostre visible. Però és difícil que Wikileaks hagués pogut tirar endavant si en el seu camí no hagués trobat el periodista MacFadyen.
Encara que natural de Colorado, MacFadyen es va traslladar a Anglaterra amb 18 anys per estudiar a la prestigiosa London Film School. Va cobrir per a la BBC les protestes als Estats Units per la guerra del Vietnam i a la dècada dels setanta ja era un prestigiós productor i director de documentals. El seu radi d’acció era molt ampli, des de l’explotació infantil fins a la violència nazi passant pels perills de l’energia nuclear. Per elaborar els seus reportatges moltes vegades es disfressava i s’infiltrava en els sectors que volia investigar.
Aquella passió per indagar el va portar el 2003 a formar el Centre de Periodisme d’Investigació, que oferia cursos a nous periodistes, i un lloc de suport per a filtracions. Estava amb tot això quan va conèixer Assange, un programador australià que acabava de fundar Wikileaks.
Al seu llibre sobre Wikileaks, l’analista de mitjans Charlie Beckett explicava que el periodista s’havia convertit en un “suport fonamental que havia ofert els mitjans de la seva associació, els col·laboradors i fins i tot en alguna ocasió el seu sofà a l’equip de Wikileaks”. “Assange es va traslladar a viure a casa de MacFadyen el 2010. Només portava mitjons de recanvi”. Confiava que el seu amic el proveiria de tot el que li caldria.
I així va ser. Com publicava al diari The Guardian la periodista i amiga Elaine Potter, “MacFadyen va reconèixer immediatament la importància de Wikileaks i va centrar els esforços a donar veu als filtradors”.
Els defensava davant de qui els qualificaven de xivatos. Tot al contrari. Són gent que valora la veritat perquè afectarà el futur. “Als rics i poderosos normalment no els agrada que se sàpiga la veritat –explicava–. Es diu que si dónes un dòlar a un captaire et consideren un bon cristià, però si preguntes per què aquest home és al carrer, acabes a la presó”.
Després de la publicació dels informes que havia filtrat l’analista de l’exèrcit nord-americà Chelsea Manning i la persecució legal d’Assange, que el va obligar a refugiar-se a l’ambaixada de l’Equador, MacFadyen va agafar oficialment les regnes de Wikileaks i va crear el comitè d’assessorament legal per al seu amic.
L’última aparició havia estat per defensar les filtracions dels informes que posen en evidència Hillary Clinton. Davant els que els critiquen per donar munició als republicans, MacFadyen va dir que es limitaven a publicar informació verídica i rellevant.
“La seva força vital era el compromís de fer pública la veritable naturalesa del poder –recordava la seva dona, Susan Ben–. En Gavin va treballar sense parar per fer que els poders passessin comptes”. Un càncer de pulmó va posar fi el dia 22 a la seva croada.