La majoria de les autonomies demanen tornar a la selectivitat fins que es pacti Educació proposa un examen semblant, però dels dos cursos del batxillerat
El president espanyol, Mariano Rajoy, va prometre que deixaria sense efecte l’únic punt de la polèmica Lomce que encara queda per posar en marxa, les revàlides. En poques paraules, que aquests exàmens no servirien per obtenir el títol o bé de l’ESO o del batxillerat. Aquell anunci, celebrat per molts, no ha servit, tanmateix, per eliminar els dubtes sobre què passarà amb els batxillers que vulguin ingressar a la universitat. Amb la selectivitat derogada (PAU, prova d’accés a la universitat), ara mateix hi ha un decret que estableix que cal fer un examen, però falta concretar com es farà. I ara el ministeri i les comunitats debaten el contingut d’una prova, mentre milers d’estudiants i professors afronten el curs amb el pitjor escenari possible, la inseguretat i el neguit. A aquella reunió tècnica no hi van assistir ni representants de Catalunya ni de Navarra.
Quina solució hi ha? Segons diuen la majoria de les comunieducatiu, tats autònomes (les socialistes, Catalunya i Navarra), el més “adequat” seria restaurar la selectivitat tal com s’ha desenvolupat en aquests últims anys en espera que, tal com s’ha compromès Rajoy mateix, s’arribi a un pacte educatiu que inclogui un nou text legal que perduri en el temps. El PP vol una lleu modificació de la Lomce perquè defensa que la norma de José Ignacio Wert és la que Espanya necessita, mentre que la resta de partits volen o canvis substancials o la seva derogació. Aquest pacte si és que finalment s’hi arriba, no es formalitzaria fins a finals d’aquest curs.
Educació, per la seva banda, no vol tornar a la selectivitat tal com estava i proposa canvis, tal com consta en l’últim esborrany de què es disposa, amb data de 6 d’octubre (abans del compromís de Rajoy). Mentre es mantindria l’actual sistema de notes (el 60% de la mitjana obtinguda al batxillerat i la resta de la nova prova), considera, tot i això, que l’examen hauria d’incloure els continguts dels dos cursos de batxillerat i no d’un, com fins ara. També proposa vuit matèries d’examen (quatre troncals: filosofia, història d’Espanya, llengua castellana i literatura i primera llengua estrangera; una troncal general, dues d’opció i una d’específica), cosa que farà necessari destinar-hi un dia més que en l’anterior selectivitat. Les comunitats hi tenen un paper secundari: només podran decidir la data.
Educació va parlar ahir amb els tècnics de les comunitats sobre aquest text i les seves possibles modificacions de cara a arribar a un acord com abans millor (el termini límit per aprovar aquesta ordre és el 30 d’aquest mes i ha de tenir també el dictamen del Consell Escolar de l’Estat). I la resposta que han donat al departament d’Íñigo Méndez de Vigo no sembla que vagi en la línia d’aquest acord que tant ha fet parlar. Les set comunitats socialistes van dir ahir clarament que aposten per establir una selectivitat idèntica a la que ara s’ha derogat, en la línia que sol·liciten una bona part dels directors generals de les conselleries d’Universitat.
Ahir va ser una reunió tècnica i, possiblement la setmana que ve es reuniran els consellers d’Educació amb el ministre, en la conferència sectorial, per acordar l’ordre ministerial que especifiqui la prova d’accés a la universitat. Ara mateix l’acord no sembla fàcil (el PSOE defensarà una proposició de llei per paralitzar la Lomce), davant la mirada atònita dels milers d’estudiants de segon de batxillerat que es preparen per a no se sap ben bé què.
Catalunya i Navarra no van assistir a la reunió tècnica que aborda l’examen d’accés a la universitat