Heroi per ordre judicial
Theodore Te es va convertir ahir en el missatger que va transportar desenes de milers de filipins a un dels episodis més foscos i tètrics del seu passat. Com a portaveu del Tribunal Suprem, li va tocar anunciar que els jutges havien decidit donar llum verda a l’enterrament de les restes mortals del dictador Ferdinand Marcos al Cementiri dels Herois. Una controvertida decisió que divideix la societat filipina, com van demostrar simpatitzants i detractors tot just conèixer la notícia, i que suggereix que la polèmica està lluny de quedar conclosa amb la sentència.
Els quinze magistrats que formen el Suprem de les Filipines van decidir equiparar Marcos als altres herois del país en una decisió controvertida, després de desestimar tots els recursos que havien interposat diverses víctimes del règim de l’exmandatari que va dirigir el país entre els anys 1962 i 1986.
Te va explicar a la premsa que, després de rebutjar totes les demandes, el Suprem va aprovar, per 9 vots a favor, 5 en contra i una abstenció, la proposta del president Rodrigo Duterte, a qui els Marcos van finançar la campanya electoral, de traslladar les restes mortals de Ferdinand Marcos al Cementiri dels Herois de la Nació. Un cementiri situat al sud-est de Manila, en Fort Bonifacio, la caserna de les forces armades. En aquest lloc reposen els militars morts en la Segona Guerra Mundial, així com diversos expresidents i altres personalitats del país.
La decisió va ser aplaudida pels simpatitzants del dictador i per la família Marcos, que veu culminada amb aquest veredicte la seva reintegració a les Filipines. Un retorn que van iniciar el 1992, sis anys després d’haver estat enderrocat Marcos i haver fugit a Hawaii, on el dictador va morir el 1989.
Però per a les víctimes d’aquell règim i els seus familiars, la sentència suposa fer marxa enrere en el temps trenta anys. El veredicte considera que Marcos ha de ser enterrat amb tots els honors perquè segons una resolució de l’Oficina del Procurador General va ser president del país, cap de les forces armades i un lluitador en la Segona Guerra Mundial, que va ser condecorat amb la Medalla al Valor, la més alta distinció militar del país. I s’hi suma el fet que la seva família continua ostentant càrrecs públics. La seva dona, Imelda, de 87 anys, és parlamentària; el seu fill Ferdinand és senador i la seva filla Imee és governadora a la província d’Ilocos Nord, el feu familiar. Una espècie de retorn al passat per als filipins.
Es tracta d’un malson a diversos nivells. Un menyspreu per a les més de 100.000 víctimes que van morir, van ser torturades o detingudes il·legalment durant l’aplicació de la llei marcial que va imposar entre els anys 1972 i el 1983. I un menyspreu per a la majoria de la població, a l’empobriment de la qual va contribuir la família Marcos, que s’estima que durant el seu règim va atresorar de forma il·lícita uns 10.000 mil milions de dòlars.
Un greuge a què va contribuir l’advocada de la família Marcos, Hyacinth Rafel-Antonio, qui en una de les vistes del Suprem va subratllar que en aquest cas “les emocions i sentiments de les víctimes no tenen rellevància”.
La batalla legal ha acabat, però la política no ha fet més que començar. Diversos partits polítics van criticar l’error del Suprem. La senadora Risa Hontiveros el va acusar “d’errar miserablement el test de la història i en la preservació de la veritat sobre el règim de Marcos”, va assenyalar en un comunicat. I el president del Senat, Aquilino Pimentel III va afirmar que “enterrar-lo allà no el converteix en heroi, ni esborra la brutalitat del seu règim” i va explicar que parlaria amb Duterte “per intentar convèncer-lo que no l’enterri al Cementiri dels Herois”, segons el diari Inquirer.
Una controvèrsia que suggereix que el trasllat del cos embalsamat de Ferdinand Marcos, des del mausoleu de la seva província natal d’Ilocos Nord fins al Cementiri dels Herois, no és per a demà i trigarà temps a descansar en pau.
“Enterrar-lo allà ni el fa heroi ni esborra la brutalitat del seu règim”, diu el líder del Senat