Núñez Feijóo avisa que el finançament no s’ha de dissenyar per satisfer Catalunya
El president gallec reclama un nou model sorgit del consens autonòmic
Alberto Núñez Feijóo va exercir ahir de reforçat baró territorial del PP i en el seu discurs d’investidura com a president de la Xunta va brandar la seva “excepcional” majoria absoluta per expressar el rebuig a un hipotètic nou sistema de finançament autonòmic només pensant en Catalunya.
“Jo descarto iniciar aquest debat a l’Estat amb l’interrogant que sembla dominar tots els fòrums: amb quin model estarien còmodes determinades propostes sobiranistes?”, va proclamar el president de la Xunta, que va insistir a defensar la solidaritat interterritorial i la multilateralitat en les relacions entre les comunitats i l’Estat, contra les pretensions catalanes de reduir el dèficit fiscal i apostar per la bilateralitat en la relació amb el Govern central.
En els 49 folis del discurs, de més d’una hora i mitja, amb el qual Feijóo va obrir ahir a Santiago la sessió de la seva tercera investidura com a president de la Xunta, no hi ha cap esment explícit a Catalunya, però la qüestió catalana i la presa de posicions davant la revisió del model de finançament constituïen un dels eixos de la intervenció d’aquest llicenciat en Dret, que el 25 de setembre passat va conservar la que ja era l’única majoria absoluta d’Espanya. Així, Feijoo es va oposar a una reforma del model territorial de la Constitució del 1978 i va advocar per “desplegar la idea motriu” que la voluntat estatal sigui l’expressió de la de les comunitats, cosa que a parer seu s’hauria de canalitzar a través de la conferència de presidents.
Després d’haver afirmat en la campanya electoral que no es pot “negociar amb la pistola del separatisme sobre la taula”, ahir Feijóo no va esmentar Catalunya, però en va parlar molt. Per exemple, amb referència a l’etapa de Rodríguez Zapatero, va afirmar que hi va haver un moment que les altres 16 comunitats autònomes estaven sotmeses “als interessos de grups polítics de la comunitat restant”, de la qual va dir que “sent important, no ho és més que les altres”.
Mentre des del Govern central s’anuncia l’obertura d’una nova etapa en les relacions amb Catalunya a càrrec de la vicepresidenta Soraya Saénz de Santamaría, Feijóo va reclamar una posició gallega unitària davant la negociació del nou finançament autonòmic i va fer una advertència al nacionalisme en el sentit que no s’haurien d’avalar tesis com les catalanes, que segons ell xoquen amb els interessos de Galícia.
En aquest sentit va afirmar que el nou model ha de ser estable, sostenible i progressiu. Va defensar un mecanisme permanent, perquè considera que la provisio-
nalitat s’oposa al rigor i afavoreix els partidaris de tenir l’“Estat en quarantena” per debilitar-lo. Va advocar per aprofundir en la solidaritat territorial, de la mateixa manera que existeix entre les persones físiques, i per garantir prou recursos.
“Semblaria incongruent que es donés el mateix rang a les pretensions sobiranistes d’alguns partits de comunitats concretes que als factors que realment mesuren les necessitats dels ciutadans, com la dispersió poblacional, el cost de les infraestructures i el repte demogràfic. Les primeres són subjectives; els segons, clarament objectius”, va declarar Feijóo per sintetitzar la seva posició en demanda d’un model que consolidi els criteris correctors pels quals advoca la Xunta i sense utilitzar aquesta negociació per resoldre el que considera “problemes de caràcter identitari”.
Les pretensions sobiranistes són un “factor subjectiu” que no ha de pesar en la reforma, alerta