El deute d’Adif per l’extensió de la xarxa de l’AVE supera els 14.000 milions
Competència veu riscos per a la sostenibilitat de l’activitat de l’ens ferroviari
Els comptes del dia a dia surten però el futur no està clar. Al contrari, sembla seriosament compromès. Adif Alta Velocidad, l’entitat empresarial dependent del Ministeri de Foment i responsable de la gestió de la xarxa ferroviària d’altes prestacions –la més gran d’Europa i la segona del món després de la Xina, amb 2.672 quilòmetres–, acumula un deute superior a 14.000 milions d’euros. I la perspectiva no és bona ja que està previst continuar construint diferint el pagament de les obres amb finançament extern. Així ho veu la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), l’última instància oficial que ha posat el crit al cel davant aquesta situació –l’any passat ja ho va fer el Tribunal de Comptes– i ha advertit del risc que existeix per a la sostenibilitat de la companyia.
L’informe sobre la proposta de cànons per al 2017 de l’organisme que presideix José María Marín Quemada planteja un augment d’aquest peatge que el gestor ferroviari cobra als operadors per utilitzar la infraestructura, principalment a Renfe, menor que el proposat per Adif, d’un 4,2% en comptes del 15% (vegeu de dissabte passat). Però va més enllà i en l’anàlisi dels comptes de l’empresa –els del 2014 i els del 2015– esmena el seu model econòmic. Segons el seu parer, l’administrador “té dificultats, sense recórrer a finançament addicional, per cobrir les seves obligacions de pagament, ja que els recursos generats per les operacions no permeten satisferles” i afegeix que “els nivells de la ràtio deute/ebitda, d’unes 60 vegades, posen en risc la sostenibilitat de l’activitat”. La pràctica demostra que per poder sufragar les despeses d’explotació i el cost de l’ampliació de la xarxa cal augmentar totes les vies d’ingressos i també l’endeutament. L’extensió projectada necessita més de 12.000 milions.
El Govern central va dividir Adif en dues societats el desembre del 2013 per no haver de declarar davant la Unió Europea com a públic el voluminós deute contret per l’alta velocitat. Els criteris comptables comunitaris que van entrar en vigor el setembre del 2014 obliguen a declarar com a públics els endeutaments de les empreses que reben més del 50% dels ingressos amb càrrec als pressupostos estatals. En aquesta situació es troba la xarxa convencional però no la d’alta velocitat, que no té subvencions a l’explotació i la major part dels ingressos provenen dels cànons i el subministrament d’energia de tracció.
El deute d’Adif Alta Velocidad a 31 de març del 2016 és de 14.279,9 milions d’euros, dels quals 11.429,9 milions són préstecs a llarg termini, la major part del Banc Europeu d’Inversions (BEI), amb 9.848,7 milions (el 68,96%). Els crèdits amb altres entitats (BBVA, Sabadell, Santander i ICO) sumen 1.581,3 milions (11,07%). A més, la companyia va emetre 2.850 milions (19,96%) en bons a renda fixa. Fins al 2021 vencen crèdits per 2.830 milions (19,82% del total); entre el 2022 i el 2025, per 4.684 milions (32,80%), i del 2026 endavant, per 6.765 milions (47,38%). Els tipus són fixos a venciment per a 10.528,7 milions (73,73% del total), fixos revisables per a 1.560 milions (10,92%), variables amb diferencial fix per a 522,8 milions (3,66%) i variables amb diferencial variable per a 1.668,3 milions (11,68%).
“Si s’hi afegeix el cost de finançament de les inversions empreses, conseqüència de l’alt grau d’endeutament, es frenen de manera notable els resultats, ja que aquestes despeses són molt elevades, superiors a 300 milions”, adverteix la CNMC. En qualsevol cas, l’organisme considera que amb l’actual “estructura de finançament de curt a llarg termini (...) no existeixen tensions de liquiditat”. En l’exercici passat Adif Alta Velocidad va perdre 361 milions després d’impostos, un 66% més que el 2014 i un 28% més del previst en els pressupostos generals de l’Estat.
LES AMPLIACIONS Les línies projectades requereixen noves inversions de més de 12.000 milions
EN NÚMEROS VERMELLS
La companyia estatal va tancar el 2015 amb pèrdues de 361 milions, un 66% més que el 2014