PNB i PSE pacten canviar l’Estatut en vuit mesos
Tots dos governaran junts deixant de banda les diferències sobre autogovern El tracte recull el debat del dret a decidir, però no unilateral
Perquè un edifici resisteixi a un sisme necessita uns fonaments ferms però també cert grau de flexibilitat. Seguint aquesta màxima, l’acord per a un govern de coalició entre el PNB i el Partit Socialista d’Euskadi té una estructura preparada per no ensorrar-se per la primera discrepància de fons, que pot arribar quan s’abordi la relació del País Basc amb l’Estat. En conseqüència, els dos partits es reconeixen mútuament la “llibertat” per defensar a la ponència parlamentària els seus respectius postulats.
De les 70 pàgines que conformen el pacte –que avui explicaran els màxims dirigents de les dues formacions– amb prou feines les últimes deu es refereixen a la reforma de l’estatut d’autonomia. No obstant això, aquest ha estat el capítol més difícil de tancar perquè nacionalistes i socialistes puguin tornar a governar junts divuit anys després sense haver de renunciar a les parets mestres del seu projecte polític. La solució passa, en primer lloc, per delimitar aquest debat al Parlament, allunyat del dia a dia de l’executiu. La ponència encarregada d’aquests treballs tindrà vuit mesos per redactar una proposta d’esborrany que després es convertirà en proposició de llei. En tot moment el text subratlla que la tasca es farà seguint l’ordenament jurídic vigent. Les apel·lacions a la legalitat –mirant de reüll la via independentista catalana– són constants. No s’ha d’oblidar que els partidaris del dret a decidir són majoria a la cambra autonòmica (la suma del PNB, EH Bildu i Elkarrekin Podem).
En aquest delicat joc d’equilibris per fer compatible dues visions tan diferents, PNB i PSE admeten que en els debats parlamentaris es podran discutir qüestions que no tot l’arc polític comparteix. A la llista, els dos socis citen el reconeixement d’Euskadi com a nació sense més adjectius. Els socialistes bascos assumeixen aquest concepte en termes culturals, sense que porti aparellats drets polítics. Els nacionalistes, en canvi, no renegaran de l’autodeterminació. Fonts del PNB reconeixen que si renunciessin a aquest element el seu partit, que aspira a la independència d’Euskal Herria, deixaria de tenir sentit. S’inclou, per tant, la possibilitat de debatre sobre el dret a decidir però lligat a la idea de “negociació i acord”, descartant qualsevol possibilitat d’unilateralitat en la qual, de fet, el lehendakari Iñigo Urkullu no creu.
Inclouen la possibilitat de debatre sobre el dret a decidir però acordat i descartant la unilateralitat
Endinsant-se en la via del pacte bilateral, les dues parts certifiquen que la ciutadania haurà de ratificar en un “referèndum” els acords que hagin subscrit “les institucions competents”. El redactat és prou ambigu com per no contradir la proposta electoral d’Urkullu d’una doble consulta: una primera, habilitant, abans de la tramitació del nou estatut a les Corts, i una segona, prevista en la llei, després de la seva aprovació al Congrés.
Però l’acord –que ahir a la tarda va ser validat per l’assemblea nacional penebista per unanimitat i el comitè nacional socialista– no només estableix els límits del desacord sinó que també posa negre sobre blanc algunes reflexions compartides. La més significativa, tenint en compte la falta de majoria absoluta a Madrid, és l’aposta per una reforma de la Constitució que respecti les “singularitats” basques i permeti ampliar l’autogovern. Davant la plana major del seu partit, la secretària general del PSE, Idoia Mendia, va assegurar que estan plantejant “una nova conversa a Espanya en vista del diàleg de sords que hi ha Catalunya”. “Continuar vivint junts respectant les singularitats dins d’una Espanya plural i en una Europa diversa”, va dir. Un discurs molt semblant al d’Urkullu.
L’empremta de les tesis nacionalistes és molt visible en la dura denúncia de l’“impuls recentralitzador” de l’executiu de Mariano Rajoy i la necessitat de culminar el procés de transferències pendents de l’actual Estatut de Gernika. Se n’enumeren més de 30, rellevants en aquest moment, ja que els cinc diputats del PNB a la Cambra Baixa tenen un paper central en la negociació dels pressupostos estatals. Abans d’asseure’s a parlar, els d’Andoni Ortuzar exigeixen “gestos” que evidenciïn un canvi d’actitud a la Moncloa.
Amb l’aval dels seus dirigents, el pacte es detallarà avui i es desplegarà en el ple d’investidura que comença demà. La suma dels 37 vots –a un de la majoria absoluta– permetrà elegir lehendakari dijous en segona votació.