Mil euros serà el topall per als pagaments en efectiu
Les associacions de comerciants critiquen la nova mesura d’Hisenda
El Govern té previst aprovar demà divendres el paquet de mesures addicionals que ha de presentar a Brussel·les amb les quals alinear l’objectiu de dèficit per al 2017 del 3,1% del PIB i la pròrroga –ara per ara– dels actuals pressupostos generals. Les mesures, avançades de manera general fa uns dies pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, persegueixen augmentar els ingressos fins als 8.000 milions d’euros. Entre les iniciatives emmarcades en la lluita contra el frau destaca la prohibició de fer pagaments en efectiu superiors a 1.000 euros –el novembre del 2012, es va establir el límit en 2.500 euros– i l’enduriment de les condicions per a l’ajornament de deutes empresarials amb l’Agència Tributària.
La mesura ha estat criticada per associacions de comerciants (entre les quals Comertia) perquè asseguren que és inefectiva perquè els consumidors desplacen la despesa a l’estranger, com ha passat amb actuacions precedents (com a Itàlia).
La part del lleó d’aquest nou esforç per equilibrar els comptes mitjançant l’increment dels ingressos tributaris procedirà, com ja va passar amb la recuperació del pagament anticipat de societats per a les empreses, de l’impost que paguen les empreses pels beneficis. Segons van confirmar ahir fonts d’Hisenda, esperen que els canvis en l’impost de societats, basats en l’eliminació de part de les deduccions de què es beneficien les empreses, en especial en tot allò que té a veure amb la compensació de pèrdues registrades en exercicis anteriors, aportin a les arques públiques fins a 5.000 milions d’euros addicionals.
D’altra banda, com ja va avançar el mateix Montoro, Hisenda imposarà un control més gran sobre les liquidacions de l’IVA. Per aconseguir-ho, el ministeri aposta de nou pel subministrament immediat d’informació, mesura que va quedar per aplicar definitivament en la legislatura pasada. A finals del 2014, l’Agència Tributària va anunciar que obligaria les empreses a remetre a Hisenda informació gairebé immediata sobre les factures emeses i rebudes. La idea
Associacions de comerciants critiquen la mesura perquè la consideren poc efectiva
era que el nou sistema fos implantat, després d’un any d’experiències pilot, precisament el gener del 2017. Tot i això, el programa pilot no va arribar a engegar-se perquè l’aprovació del decret que havia de desenvolupar aquest nou mecanisme va quedar pendent amb la celebració de les eleccions del desembre del 2015. Aquest canvi en la gestió de l’IVA força les empreses a modificar els seus sistemes informàtics, adaptant els seus programes per facilitar de forma continuada tota la informació sobre les factures. Es tracta d’una mesura que busca combatre el frau i que si segueix l’esquema dibuixat en l’anterior legislatura afectaria 62.000 empreses; sobretot grans empreses i grups adscrits al règim de devolució mensual de l’IVA.
El nou paquet de mesures també planteja novetats en els impostos especials, ja que està previst que suposi un increment en els tributs que graven el tabac i l’alcohol –només el de més graduació, ja que en principi no afectaria el vi ni la cervesa–. Entre les propostes negociades per Hisenda amb els grups parlamentaris figura així mateix un impost sobre les begudes amb alt contingut de sucre, en línia amb el que va anunciar fa uns dies el Govern de la Generalitat (vegeu pàgina 15 a la secció de Política).