El Brexit dur que impulsa May pateix el primer revés electoral
Els liberals guanyen a Richmond amb una llista que vol un altre referèndum sobre la UE
Hi havia només 40.000 votants, però les primeres eleccions celebrades al Regne Unit després del referèndum del Brexit van brindar ahir una victòria tan simbòlica com esperançadora als partidaris de no fer volar els ponts amb Europa.
Mai de la vida les eleccions de Richmond, un barri pròsper de Londres amb 40.000 votants, no havien estat notícia. Però aquesta vegada s’ha tractat d’un minireferèndum sobre la sortida de la Unió Europea, o si més no sobre la manera de sortir-ne. I els liberaldemòcrates han conquerit l’escó amb una plataforma euròfila en la qual demanaven que el Regne Unit conservi l’accés al mercat únic, i la celebració d’una nova consulta per aprovar o rebutjar el tracte final amb Brussel·les.
Es podria dir que el resultat de l’elecció parcial –provocada per la renúncia del seu titular conservador, Zac Goldsmith, en protesta per l’ampliació de l’aeroport de Heathrow– és un petit pas en la batalla del Brexit, però un pas potser important per suavitzar els termes de la sortida (la lliura va pujar als mercats monetaris), i forjar aquella gran “coalició progressista proeuropea” (liberaldemòcrates, verds, nacionalistes escocesos i gal·lesos, un sector del laborisme...) de la qual tant es parla, però que no acaba d’arrelar.
“El resultat de Richmond és una prova que el populisme no ha de triomfar necessàriament, que no està escrit enlloc que els Trump i Le Pen hagin de guanyar, que hi ha molta gent ansiosa de donar suport a una força moderada proeuropea de centreesquerra, i que a les polítiques de la xenofòbia, la divisió i la por se les pot derrotar”, va dir el líder libdem Tim Farron després de conquerir l’escó amb gairebé la meitat dels vots, en un tomb electoral que ha posat contra les cordes el Govern de Theresa May.
Fins ara la primera ministra, que deu el càrrec als euroescèptics malgrat que ella va fer una campanya tèbia per la permanència durant el referèndum, havia suggerit la inevitabilitat d’un Brexit dur i havia establert com a prioritat la captació del sector de l’electorat que s’oposa a la immigració, a fi de consolidar l’avantatge dels tories sobre un Labour que es dessagna internament, i de frenar els avanços del neofeixista UKIP. Però de sobte, davant la pressió de les urnes i sobretot de la City i el món empresarial, ha suggerit concessions importants, com l’acceptació de mà d’obra poc qualificada de l’Europa de l’Est, i el pagament d’una contribució anual a Brussel·les com a preu per un accés preferencial al mercat únic.
L’aspiració de May de donar per conclòs el Brexit amb el resultat del referèndum (52% a 48%), que el Govern negociï i decideixi sense consultar els Comuns, i de passada mantenir units els tories, sembla cada vegada més difícil d’assolir. El paper del Parlament serà determinat pel Tribunal Suprem, Escòcia considera que té el dret a vetar qualsevol resolució que vagi en contra dels seus interessos i la voluntat dels seus ciutadans (majoritàriament proeuropeus), i els liberaldemòcrates han ressorgit de les seves cendres com a defensors d’una nova consulta i la permanència en el mercat únic.
Se suposava que aquesta cita electoral havia de ser un minireferèndum, però no sobre el Brexit sinó sobre l’ampliació de Heathrow. Però els libdem van aconseguir capgirar el tema, i que fins i tot l’estrella del rock i empresari musical Bob Geldof fes campanya a favor seu. Entre unes coses i altres, van aconseguir que els simpatitzants laboristes euròfils votessin la seva candidata, Sarah Olney, i fessin possible un tomb sorprenent. És cert que es tracta només d’un escó, però en el passat l’elecció parcial de Ribble Valley va frenar la poll tax i va escenificar l’ocàs de Margaret Thatcher, la de Crewe va impedir la pujada en un 10% dels impostos, i la de Brent East va fer evident l’hostilitat a la guerra de l’Iraq. Richmond pot canviar la dinàmica del Brexit. No descarrilar-lo, almenys d’entrada, però sí canviar-lo de via.
Londres suggereix el pagament d’una contribució anual a la UE a canvi d’un accés preferent al mercat únic