Jan Woerner
El totterreny ExoMars s’enlairarà el 2020 per anar a buscar indicis de vida al planeta
DIRECTOR GENERAL DE L’ESA
La continuïtat del programa ExoMars i la participació en l’Estació Espacial Europea han quedat garantits en el consell ministerial de l’Agència Espacial Europea (ESA). Europa tornarà al planeta Mart, doncs, l’any 2020.
L’Agència Espacial Europea (ESA) tindrà una nova oportunitat d’aterrar a Mart després que els seus estats membres hagin acordat finançar el totterreny ExoMars, que ha d’anar al planeta el 2020.
La continuïtat del programa ExoMars i el compromís de seguir participant en l’Estació Espacial Internacional fins al 2024 són els dos acords principals assolits al consell ministerial de l’ESA de l’1 i 2 de desembre a Lucerna (Suïssa). A la reunió s’han acordat inversions per valor de 10.300 milions d’euros per als pròxims vuit anys. D’aquest total, Espanya s’ha compromès a aportar 600 milions.
“Completar ExoMars ha estat el més difícil de tota aquesta negociació”, va declarar Roberto Battiston, president de l’Agència Espacial Italiana, una vegada assolit l’acord. “Ara ExoMars s’ha convertit en una autèntica prioritat per a l’ESA”.
La decisió permetrà enviar a Mart un totterreny capaç de perforar la superfície del planeta i analitzar roques del subsòl fins a dos metres de profunditat, una cosa que cap missió no ha fet fins ara. Amb aquesta tecnologia buscarà indicis d’activitat biològica, actual o passada, a l’escorça marciana.
La continuïtat d’ExoMars havia quedat en dubte després que la sonda europea Schiaparelli, que formava part del mateix programa, s’estavellés intentant aterrar a Mart, el 14 d’octubre passat.
L’ESA necessitava 436 milions d’euros per completar el programa des d’abans de l’accident de Schiaparelli. El director general de l’Agència Espacial, l’alemany Jan Woerner, esperava arribar a Lucerna amb l’aval d’una arribada exitosa a Mart. Tenia previst sol·licitar 339 milions d’euros als estats membres i comprometre’s a obtenir els 97 restants amb retallades en altres programes de l’ESA.
Però la pèrdua de Schiaparelli va perjudicar la imatge del programa d’exploració marciana de l’ESA. Abans del consell ministerial, Woerner va advertir: “Si no tenim els diners, ens hauríem de preguntar si caldria cancel·lar el programa. Només té sentit si els estats membres es comprometen a pagar-lo. O ho fem o el parem”.
Al final, després de dos dies de negociacions, els estats han compromès els 339 milions d’euros que va sol·licitar Woerner per completar el programa. Els països que més han contribuït han estat Itàlia, amb 171 milions d’euros; el Regne Unit, amb 82; França, amb 63, i Alemanya, amb 20. Espanya, que té un paper secundari en l’ExoMars, no va tenir necessitat de comprometre finançament addicional i no aportarà ni un euro.
Espanya ha decidit les seves inversions “tenint en compte les empreses espanyoles que se’n poden beneficiar”, va declarar Begoña Cristeto, secretària general d’Indústria, que encapçalava la delegació espanyola. Aquestes inversions aniran destinades majoritàriament a programes d’observació de la Terra, telecomunicacions i coets.
Quant a l’Estació Espacial Internacional, es van comprometre inversions per valor de 960 milions, dels quals Espanya aportarà un 2% del total. Aquestes aportacions permetran a l’ESA participar en l’estació en les mateixes condicions que fins ara fins al 2024, que és la mateixa data fins a la qual la NASA s’ha compromès a mantenir el complex orbital en servei. L’acord de Lucerna “és important per a la nostra relació amb la NASA i amb altres agències espacials”, va destacar Jan Woerner en roda de premsa.
Malgrat la sensació d’èxit amb què va acabar el consell ministerial, els acords assolits deixen dues víctimes. La víctima gran és la missió AIM a un asteroide, que havia suscitat entusiasme en alguns sectors i que va haver de ser sacrificada perquè no va rebre suport de cap país amb un sector espacial potent.
Una víctima menor serà el programa científic de l’ESA, d’on sortiran gran part dels 97 milions que falten per a l’ExoMars. Si s’hi afegeix que l’augment de despesa previst al programa de ciència és de l’1% anual, cosa que possiblement se situarà per sota de la inflació, l’efecte net serà que les missions científiques de l’ESA perdran capacitat econòmica. “Estarem en una situació una mica difícil els pròxims anys”, va reconèixer Woerner.
“Podem fer tot el que ens hem compromès a fer i llançar totes les missions que ens hem compromès a llançar fins al 2021”, va aclarir Álvaro Giménez, director científic de l’ESA. “Però tindrà un efecte després”.
El futur del programa d’exploració marciana era incert després de l’accident de la sonda Schiaparelli