Un gos com a defensa
Detractor principal d’Obama, el nomenament requerirà una llei específica
Donald Trump ha anunciat la seva intenció de nomenar com a secretari de Defensa James Mattis, àlies Gos Rabiós, un general retirat del cos de Marines, defensor de la mà dura contra el terrorisme gihadista i contrari als acords nuclears signats per Obama amb l’Iran.
De vegades els sobrenoms són injustos, però quan es porten amb orgull i estan comunament acceptats resulten molt reveladors. “Nomenarem Gos Rabiós Mattis com el nostre secretari de Defensa”, va anunciar Donald Trump en el seu primer míting postelectoral celebrat a Cincinnati, i va provocar una ovació. Així que si el Congrés no ho impedeix, el nou cap del Pentàgon serà un general amb ardor guerrer i fama d’agressiu.
James Mattis, de 66 anys, anomenat Mad Dog (gos rabiós o gos ferotge) és un general retirat que va servir al cos de marines durant 40 anys i que va exercir com a cap del Comandament Central, nomenat pel president Obama, fins al 2013. Va abandonar el càrrec quan eren molt evidents les seves diferències de criteri amb la Casa Blanca, sobretot en el que feia referència a l’estratègia contra el gihadisme i respecte a l’Iran.
“En termes d’enfortiment de la nostra posició global entre les nacions europees i de l’Orient Mitjà, la sensació és que els Estats Units s’han convertit en una cosa irrellevant i mai en els últims 40 anys va tenir tan poca influència”, va declarar Mattis el mes d’abril passat en una conferència pronunciada al Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals. La seva conclusió era que “el nou president heretarà un desastre”. Segons l’opinió de Mattis, malgrat que la preocupació prioritària de la seguretat nacional se centra en l’amenaça terrorista de l’Estat Islàmic i Al-Qaida, “el règim iranià és l’amenaça més duradora a l’estabilitat i la pau a Orient Mitjà”.
Tenint en compte que Trump ja ha designat un altre militar, Michael Flynn, com a assessor de seguretat nacional, i Mike Pompeo, com a director de la CIA, i els dos han abominat també de l’acord nuclear amb l’Iran, és indubtable que la nova administració Trump farà tot el possible per rebobinar l’estratègia multilateralista practicada per Obama, però el mateix general Mattis no ho veu fàcil.
Segons l’opinió del general proposat per dirigir el Pentàgon, l’acord nuclear amb l’Iran “pot alentir l’ambició de l’Iran d’obtenir una arma nuclear, però no l’aturarà”. Ara bé, Mattis no veu la manera de revocar l’acord “si no existeix una violació clara i present”, que pugui ser detectada pels Estats Units. A més, l’acord nuclear amb l’Iran està avalat pels països membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i per Alemanya. Si aquests països mantenen l’acord, Mattis considera que les sancions unilaterals dels Estats Units tindrien un efecte molt menor”.
Amb fama d’agressiu guanyada amb una retòrica desafiadora –“m’agrada lluitar i és divertit disparar a algunes persones”, va arribar a dir en una ocasió–, James Mattis és un dels militars de més prestigi dels Estats Units. Va aconseguir el reconeixement al camp de batalla dirigint tropes en les guerres de l’Iraq i l’Afganistan i com a estrateg és coautor del manual de contrainsurgència de l’exèrcit dels Estats Units. És coneguda la seva obsessió per instruir els subordinats en el respecte a la població civil, el seu idioma i els seus costums.
A diferència del discurs aïllacionista de Trump, Mattis és partidari que els Estats Units facin sentir el seu lideratge militar al món i de reforçar l’Aliança Atlàntica, on va estar destinat.
Malgrat tot, no és segur que Mattis pugui assumir la Secretaria de Defensa. La llei prohibeix accedir al càrrec a militars que hagin estat en el servei actiu en els últims set anys. Per superar aquest escull, el Congrés hauria d’aprovar per llei l’excepció a la norma. La majoria republicana no garanteix que el tràmit tingui èxit. Només hi ha un precedent històric que data del 1950 i la qüestió afecta de ple el principi de la supremacia del poder civil sobre els militars.