L’herència d’Obama
Obama deixa com a herència una taxa de desocupació en el 4,6%
Quan Donald Trump accedeixi a la Casa Blanca es trobarà amb la taxa d’atur més baixa des de l’any 2007, un 4,6%, fruit de les polítiques de Barack Obama que el milionari novaiorquès tant va criticar.
Fa uns quants anys es va popularitzar una pintada. Deia així: “Mig món es mor de gana i l’altre mig, per aprimarse”. La frase, llançada pels enemics de la globalització, resumeix avui el contrast que exhibeix la locomotora dels Estats Units.
El president electe Donald Trump, que està armant un govern de col·legues milionaris i de depredadors reclutats a l’“aiguamoll” del seu “menyspreat” Wall Street, es va banyar dijous a Indiana. Va aparèixer com el salvador d’un miler de llocs de treball en una empresa d’aire condicionat (Carrier), que gràcies a les seves gestions no es deslocalitzarà a Mèxic, però sortiran a preu d’or.
Immediatament, el portaveu de la Casa Blanca, Josh Earnest, va ironitzar que el president Barack Obama hauria pogut fer més de 800 actes com aquest, i fins i tot de més envergadura. Però la resposta oficial més contundent va arribar ahir en forma d’estadística. L’economia dels Estats Units va crear al novembre 178.000 llocs de treball –4.000 més dels que es preveien– i l’índex d’atur va caure del 4,9% al 4,6%, el més baix des de l’agost del 2007, any anterior a la gran recessió.
Les revisions del setembre i l’octubre rebaixen el global de l’any en 2.000 contractacions, la qual cosa deixa en 180.000 la mitjana del còmput en aquest 2016.
Hi ha una ombra en aquelles dades: el salari mitjà per hora va caure un 0,1%, trencant dos mesos d’increment. En el balanç, les nòmines han pujat un 2,5% al llarg de l’any, un punt per sota del que es qualifica d’economia més saludable.
Els falcons financers, els íntims dels futurs secretaris del Tresor (Steven Mnuchin) o de Comerç (Wilbur Ross), es van afanyar a reclamar que la Reserva Federal acordi en la pròxima reunió (13 i 14 de desembre) la pujada dels tipus d’interès.
Consideren que “la solidesa” en l’impuls de l’ocupació –el contrari del que predicava Trump– ha aplanat el terreny perquè es prengui la mesura.
Segons els analistes, les dades del Departament de Treball s’interpreten com un aval gairebé segur a aquesta decisió. Ho donarien per cert si no fos per l’ombra de la caiguda salarial i la contracció de la força laboral, assumptes que preocupen Yellen.
Tot i això, els analistes insisteixen que el llistó per a aquesta pujada no està gaire alt. Malgrat la modèstia, el moment sembla l’adequat.
Jason Furman, responsable del consell d’assessors econòmics d’Obama, va subratllar en el seu comunicat que, amb les xifres d’aquest mes passat, es confirma el període més prolongat de creació d’ocupació dels últims anys. Des de principis del 2010, poc després de tocar fons i amb l’atur al 10%, s’han sumat 15,6 milions de llocs de treball. Que s’hagi assolit aquest punt de cocció no té cap relació amb la victòria de Trump, van assenyalar els especialistes. La seva retòrica incendiàriament pessimista durant la campanya no encaixa amb aquest quadre.
El canvi econòmic en vuit anys evidencia
La pujada de tipus d’interès es dóna gairebé per segura, malgrat la caiguda de la força laboral i salaris
una profunda transformació. Quan Barack Obama va entrar a la Casa Blanca, el gener del 2009, el país estava immers en l’abisme, a punt del col·lapse. Encara que la decisió ja l’havia pres el seu antecessor, el republicà George W. Bush, Obama va reforçar el rescat de la banca i la indústria de l’automòbil, injectant milers de milions de dòlars procedents de les arques públiques.
En canvi, l’herència que rebrà Trump emergeix amb força, amb 81 mesos consecutius de creació d’ocupació al sector privat. L’economia dels Estats Units es va enfilar a un ritme del 3,2% anual en el tercer trimestre.
En el seu hiperbòlic llenguatge, el pròxim president compta amb l’argument que l’administració actual “maquilla” el nombre d’aturats. Durant el seu trajecte fins a les eleccions del 8-N, Trump el va situar en el 20% o el 25%. Hi incorporava els que no busquen feina (la força laboral ha baixat del 62,8% al 62,7% al novembre) o disposen d’ocupacions a temps parcial i voldrien que fossin completes.
Si es compten aquelles xifres, l’índex assoleix el 9,3%, amb la caiguda de dues dècimes respecte a l’octubre. És el més baix des del 2008, encara que continua per sobre de l’època pre-recessió.