“Renzi ha fet una reforma subversiva”
Alessandro Pace, president del Comitè pel No al referèndum italià
Alessandro Pace, catedràtic emèrit de Dret Constitucional a la universitat romana de La Sapienza, és el president del Comitè pel No –una àmplia coalició cívica de centreesquerra– de cara al referèndum de demà a Itàlia. Tant l’organització de Pace com el front variat –des de la Lliga Nord fins al Moviment 5 Estrelles– que s’oposa a la reforma constitucional plantejada pel Govern de Matteo Renzi consideren que els canvis suposen una greu amenaça als actuals equilibris democràtics perquè atorgaria un poder excessiu al partit guanyador. Pace no es fia del vot dels italians que resideixen a l’exterior, pels precedents de tupinada, i anuncia un eventual recurs. Però creu que Renzi, en nom de l’estabilitat, hauria de seguir de moment al capdavant del Govern, encara que perdi, si bé no estaria legitimat per tornar a presentar-se en les pròximes eleccions.
Com veu el clima poques hores abans que acabi la campanya?
Molt excitat. Hi ha molt nerviosisme a les dues parts, sobretot per part de Renzi, que ha personalitzat aquest referèndum. Era evident que una reforma constitucional iniciada i portada endavant pel Govern i no pel Parlament es personalitzaria en el seu autor i, per tant, hi ha un efecte polític inevitable.
Per què creu que Renzi s’ha arriscat tant?
Perquè va considerar que, altrament, els partidaris del no guanyaríem per molt. Al principi els sondejos donaven el sí. Però després, a poc a poc, el no va anar augmentant. Per això Renzi va creure, de manera incorrecta, que havia d’omplir tots els espais possibles, sense excepció.
Creu que la gent ha entès el que està en joc?
No ho sé. Penso que un 60 o 70% sí, òbviament segons el grau de cultura. Em fa por que aquest 30-40% restant de persones no hi estiguin interessades. En el referèndum constitucional és important la presència perquè no hi ha un quòrum mínim. El referèndum està concebut com a instrument de l’oposició, de la minoria. Si només es presentessin 50 electors i diguessin no, es rebutjaria la reforma. Va ser una decisió extremadament intel·ligent dels que van redactar la Constitució. Hi ha una presumpció cap al no perquè hi ha una presumpció cap a la Constitució vigent.
Quin és el punt clau del seu rebuig de la reforma?
Estem davant una reforma amb característiques subversives, que dinamita la Constitució actual. És una reforma contrària a una sentència del Tribunal Constitucional, ja que va ser aprovada per un Parlament no representatiu, no legítim (perquè va ser elegit amb una llei electoral declarada inconstitucional). Si almenys la reforma s’hagués aprovat per consens, aquesta violació constitucional hauria quedat de facto anul·lada, però no va ser així. És una reforma subversiva perquè modifica la forma de govern i la forma d’Estat, canvia la relació entre la majoria i les minories, entre Estat central i regions, i no preveu contrapoders, ja que elimina el Senat actual.
Renzi diu que si no s’aprova aquesta reforma ara, no es farà mai.
No ho sé. Desconec la seva capacitat com a endeví –comenta amb ironia–. Sembla que ell pot fer jocs, càbales, que ho sap tot.
Els poders econòmics estan amb el sí i es fan prediccions catastrofistes si venç el no, sobre el futur dels bancs en crisi, per exemple. Què en pensa? És un joc brut, i ha estat el mateix Renzi que l’ha provocat.
Opina que s’exagera sobre les eventuals conseqüències negatives del rebuig? És possible que hi hagi moviments perquè tots els jugadors del mercat estan mancats completament d’escrúpols. Per sort tenim Mario Draghi (president del Banc Central Europeu), una gran persona. Si es mantenen els nervis freds, podrem superar-ho. Però Renzi, en aquest aspecte, té una gran responsabilitat. Si perdés el referèndum, hauria de tenir un comportament correcte. No hauria de llançar gasolina al foc i empitjorar les coses. Si ho fes, la seva carrera estaria acabada. En el seu propi partit es rebel·larien contra ell.
Hauria de dimitir si perd?
Jo, personalment, crec que, si perd, Renzi no hauria de tornar a presentar-se (a les eleccions), però també dic que no se n’hauria d’anar ara. Moralment hauria de ferho però espero que no faci una espantada i que si el president de la República (Sergio Mattarella) li dóna de nou l’encàrrec, accepti.
Si venç el sí i aquest resultat s’ha aconseguit pel vot dels italians a l’estranger, vostè ja ha anunciat que presentarà un recurs. Ho manté?
Si els partidaris del no fóssim derrotats gràcies al vot exterior, si aquests sufragis fossin rellevants, jo suggeriria presentar un recurs, ja que no està garantit el vot secret. L’actual sistema de vot per correu es presta que el pare de família pugui decidir el vot, o pitjor encara, com ja va passar en el passat als Estats Units i a Austràlia, que els mafiosos italians, amb influència en els pobres immigrants i en els que tenen negocis, exigeixin que els lliurin les paperetes de votació i les firmen ells.
“Si perd, Renzi no hauria de tornar a presentar-se, però no hauria d’anar-se’n ara”
“Si guanya el no, hi haurà moviments als mercats, però per sort hi ha Draghi”