Lamia va violar l’estricta normativa aèria sobre combustible

Quedar-se sense combustible a terra és un contratemps. Qui hagi fet un mal càlcul haurà de caminar fins a la gasolinera més pròxima, però una vegada solucionat, tot quedarà en anècdota.

En aviació, el càlcul de combustible és un tema sagrat. En cas d’incomplir-se pot acabar sent una desgràcia com la ocorreguda a Medellín el dilluns passat, ja que a falta de confirmació oficial després de la investigació, tot apunta que l’accident es va produir després d’esgotar-se tot el Jet A1 (carburant) que l’Avro RJ85 portava als seus dipòsits. Això hauria fet inevitable la caiguda del quadrireactor –bessó de l’avió VIP que transporta la reina Elisabet II–, a poques milles de l’aeroport de destinació. L’aerolínia Lamia no era una companyia de baix cost, sinó amb una infraestructura mínima que operava amb una única aeronau en règim xàrter, centrant-se en el negoci dels vols a la carta amb horaris flexibles per al client. Al contrari de les aerolínies regulars, que operen amb horaris estrictes i una programació diària de vols.

El 26 de juliol del 2012, la low cost Ryanair va patir tres emergències per escassetat de combustible després de trobar l’aeroport de Barajas tancat i haver de desviar-se a València. No van transcendir de la mateixa manera que les d’un avió de la xilena LAN i un altre de la britànica EasyJet que també es van desviar de Barajas a Manises. Les autoritats aeronàutiques espanyola i irlandesa van emetre un informe en el qual es va indicar que s’havia procedit correctament i que els avions van arribar a València amb una quantitat de combustible més que suficient per a les circumstàncies meteorològiques excepcionals que es van donar aquell dia.

La normativa internacional i els manuals d’operacions de les aerolínies són molt estrictes amb aquest tema: els avions han de disposar de prou combustible per a la ruta assignada i se li afegeix el necessari per arribar a un aeroport alternatiu, en cas que el de destinació estigui tancat i, a més, poder volar 30 minuts més per si s’haguessin de realitzar esperes a 1.500 peus. A sobre se li afegeix un 5% més per cobrir qualsevol eventualitat no prevista. D’aquesta manera, la manca de combustible esdevé una possibilitat molt remota com a motiu d’emergència o accident.