El PSOE imposa contra el criteri del PSC una revisió de les seves relacions
Els negociadors han de salvar a priori les discrepàncies sobre Espanya i Catalunya
“Fa vint anys que presento esmenes en tots els congressos del PSOE perquè es revisi la relació amb el PSC!”, va informar el veterà dirigent extremeny Francisco Fuentes –va ser mà dreta d’Ibarra– davant Meritxell Batet, Antonio Balmón i Salvador Illa, en la primera reunió que ahir va celebrar a Ferraz la comissió creada entre els dos partits
germans per continuar “caminant junts”, com volen. I finalment s’abordarà aquesta revisió, gairebé quaranta anys després que PSOE i PSC firmessin el seu protocol de relació el 1978. Aquesta va ser la principal decisió que, segons fonts de la negociació, es va adoptar en la cita, malgrat la resistència d’un PSC que, com ja va destacar Miquel Iceta, es troba “molt còmode” amb el vincle actual que atorga als socialistes catalans plaça, veu i vot en tots els òrgans decisoris del PSOE –incloenthi l’executiva de Ferraz, el comitè i el congrés federal–, però no passa així a la inversa.
La delegació del PSOE –integrada per l’andalús Mario Jiménez, l’eurodiputada Elena Valenciano i el ja esmentat Fuentes– va exposar les tensions sofertes entre els dos partits, sempre a compte del model territorial, des de la declaració de Santillana del 2003 subscrita entre Zapatero i Maragall fins a la declaració de Granada segellada el 2013 entre Rubalcaba i Pere Navarro. Com resumeix un veterà de referència, “el PSC sempre ha anat estirant la corda i el PSOE ha anat cedint”. “Sempre ens hem vist amb la llengua fora per seguir-los i ells sempre han pensat que érem un fre”, corrobora un altre dirigent del PSOE. I ahir les dues delegacions van acordar finalment reequilibrar i resoldre l’“asimetria” entre PSOE i PSC. A Ferraz pensen que aquesta asimetria es podia digerir mentre no es va utilitzar pel PSC com a “arma llancívola”. Però el xoc de legitimitats forçat entre el consell nacional del PSC i el comitè federal del PSOE, per la investidura de Mariano Rajoy, ara imposa l’obligació de la revisió. Cal veure quina fórmula s’adoptarà, però Mario Jiménez no en va voler descartar cap en públic, cosa que inclou que el PSC surti dels òrgans del PSOE o que els socialistes catalans no puguin participar en l’elecció del secretari general del PSOE , però sí en la del candidat a la Moncloa. Hi ha sectors del PSOE –a Andalusia i Extremadura– que exigeixen “mà dura”. D’altres, més pactistes, aposten per una solució moderada. La comissió negociadora intentarà “modular” les dues demandes. Malgrat tot, Illa va assegurar que veia “aparcada l’amenaça” d’expulsió dels òrgans del PSOE. El terme que les dues parts van acordar fer servir per a les feines que desenvoluparan és el d’“actualitzar” el protocol del 1978.
I davant els “dubtes” d’alguns sectors del PSOE, traslladats durant la cita, la delegació del PSC va confirmar que la seva posició en el debat territorial continua ancorada en l’acord de Granada, que va establir com a proposta comuna una reforma de la Constitució en clau federal. “Per a nosaltres –va dir Salvador Illa– aquest acord continua vigent en tota la seva extensió”. Hi continua havent discrepàncies conceptuals: pel PSC, Catalunya és una nació –“identitàriament i lingüísticament, però això no comporta un Estat”, va precisar Illa–, mentre que pel PSOE, segons subratlla el president de la gestora, l’asturià Javier Fernández, “l’única nació és Espanya”. En aquest debat, però, l’acord entre el PNB i els socialistes bascos ha actuat com un bàlsam.
La cita també va dissipar altres dubtes del PSOE, com la d’una presumpta aliança electoral del PSC amb En Comú Podem, que va ser desmentida. La comissió negociadora intentarà primer aclarir les discrepàncies polítiques i després abordarà la relació. “La part orgànica és merament instrumental, la fonamental, la indispensable, és la política”, va concloure Mario Jiménez.