L’ajust recau sobre les empreses
BONA part del pes de l’ajust que comporta el primer gran pacte econòmic de la nova legislatura entre el PP i el PSOE, al qual s’ha incorporat Ciutadans, recau sobre les empreses. Hauran de fer front als costos derivats de la pujada en un 8% del salari mínim interprofessional –la més alta dels darrers trenta anys– i, així mateix, de l’important augment de la recaptació que suposaran els canvis en la normativa de l’impost de societats. Aquestes modificacions pretenen aconseguir que el tipus efectiu de l’impost de societats s’acosti al tipus nominal establert, que és del 25% sobre els beneficis, i obtenir una recaptació addicional de 4.300 milions d’euros.
El sostre de despesa pública per al 2017 que s’ha pactat, i que ha acceptat el PSOE, serà el mateix que es liquidarà el 2016, estimat en 118.337 milions d’euros, i per tant no es plantegen retallades per a l’any vinent. Això constitueix tota una novetat respecte a les legislatures anteriors. Però aconseguir reduir el dèficit públic des de l’actual 4,6% del PIB fins al 3,1% el 2017 compromès amb la Unió Europea, tot i això, comportarà un gran esforç. Segons va explicar ahir el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, faran falta uns ingressos addicionals de 17.000 milions d’euros. Val a dir que aquests diners hauran de sortir de la recaptació més gran que generarà el creixement econòmic per si mateix –sempre que es mantingui en cotes moderadament elevades– i dels ingressos per valor de 7.500 milions d’euros addicionals que hauran de proporcionar la pujada d’impostos, la lluita contra el frau fiscal i els efectes de la reforma de l’administració pública que està en curs.
Segons els números del ministre Montoro, més de la meitat d’aquests 7.500 milions d’euros addicionals, en concret 4.300 milions, sortiran de l’increment fiscal a les empreses per via de l’impost de societats. Uns altres 1.500 milions espera aconseguir-los a través de la lluita contra el frau fiscal, cosa que veu perfectament possible. La reforma de l’administració pública permetrà estalviar 900 milions més. I els 800 milions restants els aportarà la pujada dels impostos sobre el tabac i sobre les begudes alcohòliques, així com la nova figura tributària que es crearà sobre les begudes ensucrades. Aquesta última col·lidirà legalment amb la mateixa mesura que ha previst també la Generalitat en els seus pressupostos. La pujada d’aquests tres impostos citats combina l’afany recaptatori amb la penalització de consums que són nocius per a la salut de les persones.
Dins del ventall de mesures per incrementar els ingressos, el Govern central ha aprovat també l’eliminació del topall de les cotitzacions a la Seguretat Social –reportarà 300 milions d’euros més d’ingressos– que recauran també sobre les empreses, en el marc de les noves mesures que haurà d’estudiar el pacte de Toledo, mentre impulsarà la reforma de la imposició mediambiental.
El gran risc del pacte assolit per a l’important ajust del 2017, via ingressos, és que pugui penalitzar les decisions d’inversió i de creació d’ocupació de les empreses. No ho creu així el ministre d’Economia, Luis de Guindos, que, talc om preveu el nou quadre mac ro econòmic p erals propers anys aprovat ahir també pel nou Govern, veu perfectament factible que l’ economia espanyola pugui continuar creant mig milió denous llocs de treball anuals fins al 2019, sobre la base d’un creixement econòmic del 2,5% de mitjana, amb la qual cosa la taxa d’atur baixaria fins al 12,8% al final del període.
Aquests són els escenaris sobre els quals s’emmarca el futur i que la realitat haurà de revalidar.