Pedra damunt pedra
No sabia que la moda d’amuntegar pedres als camps havia arribat també al cap de Creus. La vaig descobrir, la moda aquesta, fa poc més d’un any, llegint un dia el Periódico de Ibiza y Formentera, que explicava que els formenterencs n’estaven fins al capdamunt, d’aquesta ximpleria. Doncs ara, per la premsa gironina m’assabento que a la punta del cap de Creus a Cadaqués fa anys que també hi ha gent que en fa. Hi ha qui les considera una obra la mar de creativa, hi ha qui diu que tenen un component de ritual. I, quan han fet una muntanyeta de pedres prou alta, es fan una selfie al costat.
El problema d’aquesta moda és que, sobretot en un espai protegit com a reserva integral –com és el cas del cap de Creus–, l’ecosistema queda alterat. I si el cap de Creus és “espai protegit com a reserva integral” és bàsicament per la seva geologia. Per això no s’hi pot moure res –pedres o el que sigui– que l’alteri. Al Diari de Girona, Victòria Riera, directora del Parc Natural del Cap de Creus, explica que hi van posar un cartell en el qual avisaven que ningú no faci amuntegaments d’aquests. Evidentment no va servir de res. Els gregaris no s’atenen a les recomanacions. Victòria Riera raona que molta gent atribueix al cap de Creus energies místiques. D’això plora la criatura. Molts enrotllats hi deuen anar a esperar, en la posició del lotus, la sortida del sol. I mentre no surt van amuntegant pedres.
¿De debò és tan greu treure una pedra del lloc que ocupava? Doncs sí, perquè si la climatologia és adversa l’erosió és demolidora. El mateix passava l’any passat a Formentera. El Periódico de Ibiza y Formentera va publicar: “Es Trucadors és una zona molt sensible a l’erosió, ja que està molt exposada a la força del vent i el mar. Especialment a l’estiu, és un punt molt transitat de persones que passen a la veïna illa de s’Espalmador i alteren l’ecosistema d’aquest paratge. El tècnic de Medi Ambient del Consell de Formentera argumenta que, quan la gent enretira les pedres del lloc original, deixa la terra que hi ha a sota, especialment la roca mare, exposada als efectes de l’erosió. A més, els vianants trepitgen les plantes i alteren l’hàbitat de les sargantanes que, d’altra banda, es queden sense llocs per poder protegir-se i reproduir-se”.
El que a Formentera van fer –i suposo que encara fan– és aplegar voluntaris per desmuntar aquestes esculturetes. Al cap de Creus, el mateix: retiren els munts de pedres, com van fer l’estiu passat durant uns camps de treball. La normativa permet sancionar aquestes activitats. Però ¿què haurien de fer? ¿Posar un vigilant darrere de cada passerell que vulgui contribuir a la taumatúrgia del lloc posant una pedra damunt l’altra? Tant com va costar fer fora del cap de Creus els prepotents del Club Méditerranée, i ara l’han envaït aquests altres prepotents il·luminats.
Ja tenim al cap de Creus la gran idea d’amuntegar pedres: una damunt de l’altra damunt de l’altra...