LES PRINCIPALS INVERSIONS
Els 22 estats membre de l’Agència Espacial Europea (ESA) han compromès inversions per valor de 10.300 milions d’euros en el Consell Ministerial de Lucerna. Al voltant d’un terç correspon a contribucions obligatòries per al programa científic i el funcionament de l’agència. Els dos terços restants són contribucions voluntàries que cada Estat fa segons els beneficis que preveu obtenir.
CIÈNCIA: 2.540 M€ Més enllà del sistema solar
Després d’èxits com el de la missió Rosetta al cometa 67P, l’Agència Espacial Europea (ESA) manté per als pròxims anys un ambiciós programa de missions científiques. Els plats forts inclouen el llançament de la missió Cheops per estudiar exoplanetes, previst per al desembre del 2017; el llançament de BepiColombo a Mercuri l’abril del 2018; el del telescopi espacial James Webb, successor del Hubble, en col·laboració amb la NASA, sis mesos més tard, o el del telescopi Euclid per estudiar l’energia fosca de l’univers el 2020. Aquestes missions són de contribució obligatòria per als membres de l’ESA. Per continuar sustentant el programa científic de l’agència, els estats han compromès a Lucerna 2.500 milions d’euros fins al 2021.
COETS: 1.611 M€ Una àmplia gamma de vehicles
Encara que gran part del finançament per desenvolupar el futur Ariane 6 ja va ser aprovada en el Consell Ministerial anterior de l’ESA, l’agència espacial ha proposat noves inversions per mantenir la competitivitat dels coets europeus. Les diferents partides aprovades ahir inclouen: inversions per mantenir i renovar el centre espacial de llançament de coets a la Guaiana Francesa; el manteniment del gran coet Ariane 5 –que romandrà en servei almenys fins al 2023– i del petit coet Vega; el desenvolupament d’un altre nou coet encara més petit que el Vega per llançar satèl·lits que no arribin als 500 quilos, o el desenvolupament d’un sistema de transport espacial reutilitzable capaç de portar càrregues –però no astronautes– a l’òrbita terrestre baixa, allà on hi ha l’Estació Espacial, i de tornar de manera controlada a la Terra.
OBSERVAR LA TERRA: 1.370 M€ Contra el canvi climàtic
Els satèl·lits d’observació de la Terra són clau per mesurar les temperatures a escala global; per monitorar la desforestació i el retrocés dels gels –per exemple, a l’Àrtic–; per calcular quant puja el nivell dels mars, o per conèixer amb precisió la concentració de diferents gasos en l’atmosfera com
el diòxid de carboni (CO2), el metà o l’ozó. En un moment en què s’espera que els EUA retallin els seus programes d’observació terrestre que aporten dades sobre el canvi climàtic, els governs europeus han compromès 1.400 milions d’euros fins al 2025 per desenvolupar noves missions, entre les quals Biomass i Flex per estudiar l’extensió i l’activitat dels boscos o Altius per estudiar l’ozó estratosfèric.
EXPLORACIÓ: 1.452 M€ Prioritat a l’Estació Espacial
Les missions tripulades, fins al 2024 a l’Estació Espacial i en algun moment de la pròxima dècada possiblement a la Lluna, són la principal prioritat del programa d’exploració de l’ESA. Les inversions aprovades a Lucerna asseguren que Europa desenvoluparà un mòdul de servei per a la futura càpsula Orion de la NASA, dissenyada per enviar astronautes a l’Estació Espacial i a la Lluna. Asseguren així mateix les visites d’astronautes europeus a l’Estació Espacial fins al 2024, data fins a la qual la NASA s’ha compromès a mantenir-la en servei. També en el programa d’exploració, s’ha decidit donar continuïtat al programa ExoMars d’exploració marciana. I participar en la missió russa Luna 27, que té el llançament previst per al 2021 i que ha d’aterrar al pol sud del satèl·lit.
TELECOMUNICACIONS: 1.280 M€ Col·laboració amb la indústria
El programa de telecomunicacions de l’ESA és el més rendible per a la indústria espacial europea. S’estima que per cada euro invertit per l’ESA en aquest programa les empreses del sector guanyen després 8 euros i es generen 13 euros més addicionals de beneficis indirectes en el conjunt de l’economia. Els 1.200 milions d’euros compromesos fins al 2024 es destinaran principalment a assegurar la competitivitat de les empreses europees en aquest sector a través del desenvolupament de noves tecnologies de telecomunicacions sota el paraigua del programa ARTS (acrònim anglès d’Investigació Avançada en Sistemes de Telecomunicacions). Així mateix, estan previstes inversions per millorar la gestió del trànsit aeri amb el futur satèl·lit Iris o per desenvolupar el sistema global de transmissió de dades GlobeNet.