“Exigiré els diners que corresponen a la UB”
Joan Elias, rector electe de la UB
Joan Elias (Barcelona, 1956) s’ha guanyat el tractament de magnífic, un nom propi dels rectors espanyols, després de guanyar dijous passat les eleccions, amb el 53% del vot, a la Universitat de Barcelona (UB), governada en els últims vuit anys per Dídac Ramírez. La UB és un colós amb una història mil·lenària i gran potència: encapçala els campus espanyols en investigació i se situa entre les 200 millors universitats del món en la gestió de grans col·lectius com 5.300 professors i investigadors i 65.600 estudiants, i amb una àmplia oferta de 73 graus, 144 màsters oficials i 654 de propis. Elias, que prendrà possessió del càrrec la setmana del 19 de desembre, defuig els tractaments i afronta el repte amb senzillesa i humor: “La deformació professional porta els matemàtics com jo a abordar els problemes atenent tota la seva diversitat i complexitat. Just el que necessito en aquest nou desafiament”.
Quina paraula definirà el seu mandat?
En seran dues: transparència i diàleg.
La campanya, amb set candidats, programes similars i un resultat molt igualat en la segona volta, ha estat molt renyida. Tot i això, només han votat el 13% dels electors.
És un problema clàssic. Els estudiants hi són quatre anys i potser això del rector els sona lluny. És més greu en el cas del personal permanent. Buscarem la manera d’augmentar la mobilització.
Vostè ha estat el favorit entre els estudiants. Quina és la seva proposta?
Crec que els estudiants més que diferències programàtiques han notat una actitud d’escolta. Nosaltres volem obrir canals de participació directa amb temes de la seva vida diària, que estableixen així que pertanyen a aquesta comunitat.
Per als professors, dels quals van votar set de cada 10, vostè no era el candidat preferit. Se sent avalat?
La diferència entre Màrius Rubiralta i jo no era tan gran, tan sols sis punts. I compartim el model d’universitat: públic, català, democràtic i capaç de situar-se en els 100 primers llocs del món.
Què exigeix aquest model?
Amb el pressupost que té, la UB ho ha fet raonablement bé, o fins i tot molt bé. Però cal millorar en investigació i en docència. Els alumnes diuen a les enquestes que no repetirien l’experiència d’estudiar a la UB. Això és molt greu.
I què proposa?
Hem d’ajudar a girar la roda, com abans de la crisi. Si volem una universitat potent, cal rejovenir plantilles, contractar més professors i estabilitzar carreres. Sigui via funcionarial o laboral.
Creu que s’hauria de canviar el model de finançament de les universitats catalanes?
Per descomptat. Cal revisar els coeficients. El repartiment territorial a nosaltres ens perjudica. I, en canvi, no es considera econòmicament el manteniment del nostre patrimoni cultural. Aquest edifici històric té parets d’1,5 m de roca de la pedrera de Montjuïc. Per fer un forat, hem de demanar una màquina especial. Altres universitats més joves no tenen aquest problema.
N’hi ha prou amb l’augment del pressupost del Govern per a les universitats de 47 milions?
Paradoxalment, a nosaltres ens baixarà 1,5 milions l’any que ve. Augmenta el total i nosaltres baixem. Aquest és el problema. És com el Barça. Si volem una institució líder, ha de rebre recursos. O deixarem de ser líders. Exigiré els diners que corresponen a la UB.
La Complutense de Madrid estudia obrir la porta al finançament privat.
Hem d’explorar totes les vies, però aquest país no dóna per a gaires
RECLAMACIÓ possibilitats de patrocini. El que és clar és que les empreses no han d’intervenir en els plans d’estudi, encara que sí que poden explicar quines són les seves necessitats de professionals. Podem pensar en algun màster concret, però el model ha de ser públic.
Impulsarà la metodologia de l’aprenentatge?
Qualsevol innovació educativa no és necessàriament bona. Està bé servir-nos de la tecnologia però ensenyar amb el guix permet escoltar millor la respiració de l’alumne.
Vostè es va mostrar contrari a la continuïtat de l’institut de formació IL3, amb irregularitats en el passat.
S’auditarà el que no ha d’intranquil·litzar els treballadors. Això sí, abordarem el sentit que té la formació docent complementària en el seu conjunt. I auditarem els comptes de la UB; no per desconfiança, sinó per tenir una fotografia externa.
Reconsiderarà la fusió de facultats i departaments?
No: tirar enrere seria pitjor. Ara bé, en Humanitats ens asseurem amb els degans i parlarem sobre el model.
La UB ha de donar suport al procés català impulsat pel Govern?
Som en una comunitat molt àmplia i diversa, que acull totes les sensibilitats, com la mateixa societat. En aquest sentit, la universitat és un fòrum natural per discutir serenament sobre les diferents possibilitats.
Pot avançar el nom dels vicerectors que l’acompanyaran aquests quatre anys?
Són al meu web: tot l’equip de campanya. I m’agradaria incorporar persones d’altres candidatures.
Incloent-hi els candidats?
No; ells no ho voldrien i tampoc no té gaire sentit.
FINANÇAMENT “És com el Barça: si volem un campus líder a Europa, hem de rebre recursos”
DOCÈNCIA “Els alumnes expressen que no repetirien l’experiència a la UB; això és molt greu”