El comerç de Barcelona troba a faltar la seva pista de gel
Ajuntaments de tot Catalunya promocionen els seus eixos amb instal·lacions d’aquesta mena
Sentiments poc nadalencs assalten aquests dies molts comerciants de Barcelona. Una mica de ràbia, d’enveja, fins i tot de rancúnia mal digerida... A l’altre costat dels taulells troben a faltar la seva pista de gel. El govern de l’alcaldessa Ada Colau ja va deixar clar un any enrere que entén que aquest tipus d’instal·lacions suposen una privatització de l’espai públic, un insostenible malbaratament d’energia, fins i tot una crida a un consum poc responsable. Mentrestant, ajuntaments de tot Catalunya col·laboren amb les seves associacions de comerciants a fi d’animar la campanya nadalenca amb aquest tipus d’atraccions tan familiars.
“A estones sentim una mica de ràbia, una mica d’enveja...”, reconeix Salva Vendrell, president de la Fundació Barcelona Comerç, l’entitat que representa el comerç de proximitat de l’urbs, els eixos dels barris, els botiguers. “Aquestes festes guanyem tres dies de llums nadalenques, i en aquest sentit ens donem per satisfets. El discurs que les passades festes va enarborar el govern municipal s’està temperant. Però si finalment el Festival de la Infància acaba tenint una pista de gel, l’any que ve exigirem que ens en deixin instal·lar una. No ha de ser per força a la plaça Catalunya. Estaríem dis- posats a obrir-la en un altre lloc”.
En realitat la pista de gel del Festival de la Infància no tindrà res a veure amb la que es va instal·lar a la plaça Catalunya: tindrà només 264 m2 i una capacitat màxima de 30 persones. Tot i així, està desencadenant un profund malestar entre
Barcelona Comerç demana a l’Ajuntament que tingui en compte altres emplaçaments
Als comerciants els molesta que el Festival de la Infància sí que tingui un muntatge així
els comerciants. “I és que –postil·la el president de Barcelona Comerç– mires més enllà de Barcelona i veus que...”.
Què veus? Que la pista de gel del recinte firal La Farga de l’Hospitalet de Llobregat, la que l’any passat va heretar de Barcelona, ara fa 8.500 m2, s’ha multiplicat per dos, s’ha convertit en una de les més extenses d’Europa, en una gran fira molt nadalenca anomenada Kaliu Park. I a més estrena un tobogan de gel de 50 metres d’alçada. “Estem molt contents”, assegura l’al-
caldessa, Núria Marín. Aquests dies a l’Hospitalet també estrenen un arbre màgic que explica contes, un pou dels bons desitjos, un bosc encantat, un rocòdrom inflable, karts ecològics, un taller de maquillatge... En la passada edició 224.000 persones van passar per BarGelona, i aquest any s’esperen entre 300.000 i 350.000 visites.
“Volem continuar atraient famílies de la ciutat i de tota l’àrea metropolitana –continua dient l’alcaldessa Marín–. Tot això és un gran exemple de col·laboració publicoprivada: una empresa va apostar per La Farga i nosaltres els vam obrir les portes. És una oportunitat de generar activitat econòmica al centre de l’Hospitalet. Els comerços i els restauradors de la zona se’n veuen beneficiats: l’any passat van multiplicar per molt la seva facturació. Aquest any ho hem preparat tot amb més temps, de manera menys precipitada, i pensem que anirà millor”.
A més, l’Ajuntament de Tarragona aporta 4.000 euros per imprimir els cartells de la campanya de promoció de la pista de la plaça Verdaguer, i també finança els 70.000 tiquets dos per un que distribueixen tots els comerços de l’urbs entre els seus clients. L’Agència Promoció de Reus sufraga els 7.000 euros que costa la pista d’aquesta ciutat. A Girona fa anys que van aconseguir que la seva instal·lació fos autosuficient. la pista de Lleida està promoguda per la regidoria de Comerç i Turisme de la Paeria. A Mataró el Consistori aporta 10.000 euros. A Palafrugell, l’Ajuntament afronta tot el cost de la pista de l’espai polivalent de la Bòbila. El Consistori de Pineda de Mar celebra un concurs públic. A Cadaqués el municipi cedeix l’espai. A Olot només la CUP i En Comú Podem s’oposen a la subvenció municipal. Les pistes de Manresa i Igualada també disposen del suport de l’administració local. I en tots aquests llocs destaquen que una pista de gel no garanteix que la gent compri més, però que serveix per generar un ambient molt festiu, per animar els carrers, perquè els petits comerciants millorin la seva competitivitat en les setmanes més crucials de l’any.
“A Barcelona hem de recuperar la col·laboració entre públic i privat –intervé Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta, l’entitat de comerciants que agrupa els principals eixos de la ciutat com Barna Centre o el passeig de Gràcia–. Que posin una pista de gel al Festival de la Infància em sembla un despropòsit. Puc entendre que l’Ajuntament no permeti que se n’instal·li una a la plaça Catalunya, que els sembli invasiva... però han de comprendre que aquest tipus d’instal·lacions ajuden els comerciants d’aquí a competir amb les multinacionals. I les multinacionals, si les coses no van bé, marxen a l’altra banda del planeta, però nosaltres ens quedem a Barcelona. Últimament s’està demonitzant el món empresarial d’una manera molt perillosa”.
Fonts de l’Ajuntament de Barcelona assenyalen que “l’any passat es va deixar de posar la pista de gel perquè es va estimar que era una activitat privativa de l’espai públic, i es va optar per treballar cap a un model de Nadal descentralitzat, amb activitats gratuïtes per a tothom, amb un escenari a l’aire lliure i una fira entorn del consum responsable i l’economia social i solidària”. A Badalona el govern de Guanyem Badalona En Comú va rebutjar el patrocini de Kinder per instal·lar una pista de gel. L’última que va funcionar ho va fer durant l’últim Nadal de l’exalcalde del PP Xavier García Albiol.
A Sabadell, en els últims anys de govern socialista de Manuel Bustos se’n va instal·lar una. Amb el canvi de govern el 2015 (ERC-La Crida), el Nadal passat es va optar per una “pista ecològica, amb una superfície de plàstic en lloc de gel”. Segons apunten fonts d’aquest Consistori del Vallès, “no hi ha cap debat entorn de la pista. Senzillament, la de l’any passat no va funcionar i ara proposem un altre concepte de les festes, amb activitats per a diferents públics”.