El Govern central es compromet a destinar més diners a la dependència
En el desè aniversari de la llei, més de 350.000 persones encara esperen assistència
Objectiu de la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat: enfortir el sistema de dependència, nascut d’una llei que aquest mes arriba al seu desè aniversari amb punts a favor però també molts en contra. Per exemple, els més de 125.000 dependents que han mort esperant rebre els serveis compromesos i els més de 350.000 que, malgrat tenir reconeguda l’assistència, encara no la perceben. Va ser una llei que va néixer amb les millors de les intencions –garantir les cures a qui té problemes per exercir el seu dia a dia–, però sense prou dotació pressupostària. Aquesta carència es va agreujar de manera escandalosa durant els anys de la crisi.
Ningú, ni el Ministeri de Sanitat, ni els grups parlamentaris, ni les organitzacions de dependents, no creu que sigui necessari modificar un text impulsat per José Luis Rodríguez Zapatero i cridat a fer realitat el quart pilar de l’Estat de benestar, però sí a impulsar-lo des de tots els punts de vista, sobretot, l’econòmic. Ciutadans recorda que el PP s’ha compromès a aportar al sistema més de 1.600 milions d’aquesta legislatura, una quantitat que les comunitats ja avisen que és “clarament” insuficient.
La ministra Montserrat assegura que un dels seus objectius és garantir la transparència del sistema de dependència, més que necessària des del punt de vista del finançament. Perquè mentre que les comunitats (en general i al marge de partits) denuncien una reducció més que destacada de la part compromesa per l’Estat, el Govern assegura que ha transferit a les autonomies el que correspon però a través de la llei de Finançament de les Comunitats Autònomes. La llei de dependència estableix que cada administració hi ha d’aportar el 50%; actualment, les comunitats hi posen una mitjana del 80%, i l’Estat, la resta.
Sigui com sigui, la realitat és que els serveis són clarament insuficients per a angoixa dels milers de dependents que no han vist les seves expectatives (compromeses per llei) complertes, tal com denuncia el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi).
Després de deu anys d’entrar en vigor, tots els agents implicats coincideixen en la necessitat d’impulsar i enrobustir un sistema clarament debilitat, indiquen les associacions. Com? La ministra de Sanitat i Serveis Socials assegura que és el moment d’unir esforços i assolir un pacte pels serveis socials, que asseguri els drets socials dels dependents.
Aquest gran pacte hauria de servir de base per a una llei bàsica que garanteixi l’accés als serveis socials en tot el territori. En aquest moment del segle XXI i amb gairebé tres milions de discapacitats i un 25% de població amb algun tipus de limitació en la seva activitat diària (INE, 2015), Espanya no té una norma que defineixi i desenvolupi els serveis socials. Aquest buit l’estan omplint algunes comunitats autònomes, com Andalusia, les Canàries i Cantàbria. La nova norma preveurà la creació d’una targeta social, similar a la targeta sanitària, que facilitarà l’accés als serveis i agilitarà els tràmits.
Des de les associacions de dependents es demana celeritat a l’hora d’impulsar el sistema de dependència i els serveis socials perquè milers de persones en depenen. El diagnòstic és clar, i l’acord, possible. Falten els fets, assenyalen.