Sexe i els Gaudí
L’Acadèmia anuncia els 74 candidats als seus premis del 2016
Si poses la paraula sexe al títol, tens un primer interès assegurat. En canvi, si es parla precisament de sexe, aleshores l’evidència pot resultar contraproduent. Us imagineu L’últim tango a París titulat Sexe boig a l’apartament? Doncs això.
De la mateixa manera, si col·loques una estrella porno al mig d’una festa, com dijous passat va passar a la festa de l’Acàdemia del Cinema, la vibració inicial canvia, com quan escrius “sexe”.
Era la Festa dels Candidats i les Candidates, el tret de sortida per als IX premis Gaudí. El moment en què l’Acadèmia del Cinema Català anuncia els títols a què aspiraran les 22 candidatures que hi haurà en joc: 74 produccions en total aquest any.
L’Antiga Fàbrica Damm, seu de la trobada, es va banyar de llum vermella per a l’ocasió. Amb la façana il·luminada com un bar de carretera. “És el dia de la lluita contra la sida”, diu per corregir Montse Majench, directora de l’Acadèmia. A la Fàbrica es donen cita prop de tres-cents convidats. Aina Clotet, Roser Tapias, Juanjo Puigcorbé, Mireia Ros, Marc Crehuet i Miki Esparbé, entre les cares més conegudes. I també Isona Passola, la presidenta. “És un bon any per al cinema català, amb grans títols”, afirma. “Però tenim dos objectius: que hi hagi més directores i que hi hagi més pel·lícules en català”, afegeix.
És el sector del cinema, que es mostra encantat de retrobar-se un any més en aquesta festa d’hivern. El factor inesperat l’afegeix Amarna Miller, una jove madrilenya de 24 anys, actriu i directora porno. Popular per l’anunci més o menys reivindicatiu del Saló Eròtic de Barcelona. Miller es defineix com a empresària i llicenciada en Belles Arts. Una bisexual que adora el sexe. La veritat és que semblava més aviat la veïna del costat, trempada i pròxima. Potser és aquest el seu màxim encant: la simpatia. –Deixes el porno, Amarna? –Estic diversificant. És la cara amable del dur negoci del porno, i busca nous horitzons. I ho fa amb una productora com Nanouk Films, que està al darrere d’Alcaldessa, de Pau Faus, sobre Ada Colau, i de Dead slow ahead, de Mauro Herce, una pel·lícula de culte en certs cercles. Totes dues produccions figuren entre les candidates.
El màxim aspirant és potser el productor Tono Folguera, amb quatre títols en lliça: dues ficcions en català i dos documentals. Albert Solé, d’altra banda, parla del seu treball amb Pau Donés i el càncer. Marc Crehuet, el director d’El rei borni, s’acosta al grup. El jove productor Lluís Galter, director de La substància, sobre un Cadaqués construït a la Xina, també és candidat. Aritz Cirbián, per la seva part, pateix perquè Sergi Pérez, el director de la molt premiada El camí més llarg per tornar a casa, es pren el seu temps per al pròxim guió... I llavors apareix l’Amarna i correm cap a la foto.
El productor Tono Folguera té quatre produccions en lliça: dos documentals i dues ficcions