D’Iniesta només n’hi ha un
El manxec es disposa a reaparèixer després d’unes setmanes en què els interiors no han portat el timó
El desitjat torna. Al recuperat se l’espera amb candeletes. Però el més correcte seria dir-li l’enyorat. Res millor que la nostàlgia expressa l’estat en què el Barcelona es va sumir després que Enzo Pérez, amb una dura entrada amb els dos peus per davant, bloquegés el genoll dret d’Andrés Iniesta. Es va témer que el migcampista de Fuentealbilla no tornés a jugar fins al 2017, però el capità va retallar els terminis per no perdre’s el clàssic. Després de sis setmanes allunyat del joc, el seu concurs està preparat. El Barça el necessita.
En les derrotes s’acostuma a dir que el millor és el que no hi és. Això ha passat durant la baixa del manxec al Barça, que sense ell ha empatat tres partits i n’ha perdut un. I és molt dir perquè no hi ha posició amb més overbooking al Barcelona que la d’interior. Amb cinc futbolistes lluitant pel seu lloc, la realitat ha deixat clar que el manxec encara no té relleu que porti el timó com al Barça i a Messi els interessa. De moment, d’Iniesta només n’hi ha un, encara que acabi contracte el 2018 i encara no hagi passat per les oficines.
Des que es va lesionar el lligament lateral extern del genoll dret contra el València ningú no ha pogut fer d’ell. L’equip va quedar orfe del seu ritme, per més que Denis tingués una bona actuació al Pizjuán i André Gomes fes un pas endavant a Manchester i Glasgow. El mig del camp del Barcelona ha semblat un penell: movent-se segons bufava el vent, corrent més que tocant, amb més vertigen que calma. L’equip es va partir, i per estones va semblar més l’Argentina –amb els tres davanters despenjats– que el Barcelona –tots arremolinats al voltant de la pilota–. “No vam fer més de cinc passades seguides”, va corroborar Luis Enrique a Anoeta el dia que el Barça va trobar més a faltar el de Fuentealbilla, una frase lapidària que es pot interpretar com un crit d’auxili cap a Iniesta. I sobretot veient el mal moment que passa Rakitic, a qui continua avalant el seu desplegament en el seu tercer curs de blaugrana.
André Gomes és l’interior que més ha jugat en aquest lapse. El portuguès ha estat titular a Mestalla, l’Etihad, el Celtic Park i Anoeta, però mai al Camp Nou. Potser si el travesser no l’hagués privat de dos gols ja se li hauria penjat l’etiqueta d’hereu. Tot i això, l’oportunitat de mercat està en fase d’adaptació. Com que són del planter, es podria pensar que Denis Suárez i Rafinha ja tenien interioritzat l’aprenentatge, però els costa manar i imposar-se, sobretot si juguen junts, com contra el Granada i el Màlaga. Tot i això, el brasiler és dels pocs que s’atreveix a xutar des de lluny mentre que el gallec ho té tot però li falta la confiança per improvisar. El que sembla que ha perdut el tren és Arda Turan. El turc només ha jugat 29 minuts d’interior –lentíssim a Manchester– i Luis Enrique l’ha passat a la rotació com a extrem.
Amb aquest panorama, la reaparició del de Fuentealbilla sembla vital per dominar el Madrid. Com si sabés com de difícil és portar la batuta al Barcelona, una de les obsessions de Luis Enrique des que va arribar ha estat dosificar Andrés Iniesta per tenir-lo sempre en les millors condicions en els partits grans. Entre les dues lesions, aquest curs només ha jugat cinc jornades de les 13 de la Lliga i amb prou feines ha completat dos partits (contra l’Atlètic i a Mönchengladbach).Aixídoncs,elvuitarriba amb ganes al seu clàssic número 34, la meitat els quals al Camp Nou. Un partit que sap desxifrar.
Iniesta ha jugat gairebé dos dies de la seva vida contra el Madrid (44 hores i 37 minuts). L’ha guanyat 14 vegades (set a l’estadi) i ha perdut dues finals de Copa contra l’històric rival. Pel mig del camp blanc hi han passat Guti, Beckham, Gravesen, Pablo García, Gago, Emerson o els dos Diarra. Ha hagut d’enfrontar-se aKaká,Özil,KhediraoXabiAlonso. Ha vist com Mourinho avançava Pepe i Ancelotti inventava amb Ramos. Ara hi ha Casemiro, Modric o Isco. Però ell fins i tot es va enfrontar a Zidane, que ara és entrenador.
Tots han claudicat alguna vegada a la seva imaginació i desequilibri. I com no podia ser de cap altra manera, en un home de gols sonats i importants, s’ha especialitzat a marcar als merengues amb rematades (tres gols), encara que a la Lliga no en celebri cap des del que va marcar fa un any al Bernabeu en el 0-4. Amb tot, el que de debò el Barça ha enyorat en la seva absència ha estat el seu toc, les seves passades, la seva saviesa i el seu control. D’Iniesta no n’hi ha cap més. De moment.