Germans del 5-0
“Ara tenim dos aniversaris”, coincideixen Iván Iglesias i Jeffren
Els clàssics són per als elegits, però hi ha nits que és el clàssic qui t’escull a tu. Entre totes les estrelles que hi ha sobre la gespa, el futbol és capritxós i es fixa en una ventafocs. No hi ha partit més autodestructiu. Un error i esguerra una carrera. Per contra, també pot ser generós i oferir l’oportunitat de passar a la posteritat. Els va passar a Iván Iglesias i a Jeffren Suárez amb 16 anys de diferència. Tant hi fa que fossin suplents o sortissin a la recta final. Les seves vides van canviar quan van batre Buyo i Casillas. Era el 5-0.
Iván Iglesias va néixer a Gijón el 16 de desembre del 1971. Ho diu el seu DNI. Tot i això, cada 8 de gener torna a ser el seu aniversari. “La gent em felicita. Quan vaig a Barcelona tothom em recorda”, explica l’asturià a La Vanguardia. “No ens coneixem personalment però sé del que parla. Això no passarà de moda. Cada 29 de novembre la gent m’envia fotos, m’etiqueta al Twitter. És exagerat i emocionant”, afegeix Jeffren, que amb 28 anys juga al KAS Eupen belga.
“En aquell moment el Camp Nou era un espectacle. El públic va tornar a fer el mosaic, com al principi”, recorda Iglesias. “Va ser un moment d’eufòria, però esclar que em vaig adonar que era històric”, afegeix l’hispanoveneçolà.
“Jo, quan Guardiola em va posar, no vaig pensar que marcaria. El partit feia molts minuts que estava amb 4-0, sense gols”, apunta Jeffren, que va substituir Pedro al 85. Va ser el seu únic clàssic. Cruyff va fer entrar Iglesias, que en va jugar tres, al 75 per Bakero. I a la gespa va viure el quart –el tercer de Romário–. “No va ser un setge on Buyo fos el millor, però cada cop que vam arribar, vam marcar. Ens vam engrescar i vam buscar més el gol que tenir la possessió. Així va arribar el cinquè”.
“El seu gol i el meu tenen similituds per què tots dos vénen pel centre i són a la contra”, diu el migcampista, que va marcar 5 dianes en 67 partits de blaugrana. “La passada me la fa en Bojan, que és davanter però aquell dia en Pep el va posar a la banda [eren els temps de Messi com a fals nou]. I a ell, Romário, que era un home d’àrea. Ja és casualitat”, admet l’extrem, que només va celebrar tres gols en 33 partits.
Però el més curiós és que si ells poguessin triar el millor moment del seu pas pel Barcelona no seria el 5-0. Iglesias va fer dos gols clau al Lleida (1-2) i el Rayo (1-0) per mantenir la persecució del Deportivo per la quarta Lliga. “La final del Mundial de Clubs del 2009 contra l’Estudiantes em va marcar molt. No pensava jugar ni un minut i en Pep em posa per Henry quan perdíem i remuntem. Necessitava una cosa així”, confessa Jeffren. “Però sé que el 5-0 és més important”.
“Abans i després hi ha hagut marcadors amplis com el 2-6 o el 0-4 de la temporada passada, però el 5-0 es va quedar com un resultat romàntic”, reflexiona Iglesias, que el guarda gravat a casa. Ells són els pares dels dos últims (Ventolrà va tancar la maneta el 1935 i Marià Gonzalvo el 1945) i ara estan agermanats. “Tard o d’hora hi haurà un altre 5-0”, vaticina Jeffren.
GOLEJADORS SORPRESA “És curiós que Romário i Bojan, dos davanters, ens facin la passada a nosaltres per marcar el cinquè”