Juan Alfaro substitueix Pablo Vázquez a Renfe
El nou president dirigia l’empresa Seittsa, de Foment
Canvi en la presidència de Renfe. Juan Alfaro substitueix Pablo Vázquez al capdavant de l’operadora. El Consell de Ministres va aprovar ahir el nomenament a proposta del ministre de Foment, Íñigo de la Serna. El nou responsable de la companyia dirigia la Societat Estatal d’Infraestructures del Transport Terrestre (Seittsa), dependent del mateix departament. Amb aquesta designació, es tanca el relleu a les cúpules de les dues empreses ferroviàries públiques. A l’altra, Adif, Juan Bravo va substituir Gonzalo Ferre aquest 18 de novembre passat.
Alfaro era, com va avançar ahir La Vanguardia, un dels dos principals candidats a presidir Renfe. L’altre era Francisco Minayo, exdirector general d’operacions de la companyia i actualment assessor de la secretària d’Estat d’Infraestructures. El nou responsable de l’operadora ferroviària és llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid i diplomat en Funció Gerencial de l’Administració Pública per Esade. Abans d’incorporar-se a Seittsa, l’abril del 2012, va treballar en diverses empreses públiques de la capital d’Espanya. A Seittsa, empresa que executa projectes viaris i ferroviaris de Foment, actualment treballava en el pla de rescat de les concessions d’autopistes de peatge en fallida, dissenyat en l’etapa d’Ana Pastor al capdavant de Foment i que ara De la Serna vol reactivar.
La sortida de Pablo Vázquez de Renfe es produeix després que, en l’última etapa de Pastor i durant el període interí de Rafael Catalá, perdés el suport dels màxims responsables del ministeri. No obstant això, el relleu arriba després d’encarrilar alguns assumptes delicats i un mes abans de tancar l’exercici amb beneficis per segona vegada en la història de la companyia. El primer va ser el 2015, tots dos gràcies al creixement dels ingressos de l’AVE per l’augment del passatge. Alfaro pren les regnes de l’operadora tot just adjudicar a Talgo la comanda de trens més gran d’alta velocitat des d’abans de la crisi, un macrocontracte de 786 milions d’euros ampliables a 1.491 milions.
Un altre element que acaba de donar un cert respir a Renfe és l’acord assolit fa dues setmanes pel consorci Al Shoula, en el qual participa l’operadora, amb les autoritats de l’Aràbia Saudita per retardar 14 mesos el lliurament de la línia d’alta velocitat la Meca-Medina i l’acceptació de sobrecostos en el projecte per 150 milions d’euros. Vázquez presidia també aquest consorci, una responsabilitat que queda ara vacant fins que el consell d’aquest grup decideixi qui el substitueix. Podria ser Alfaro o un altre representant de les empreses consorciades.
Entre els reptes que haurà d’encarar el nou president de Renfe destaca la liberalització del servei de viatgers, que suposarà l’entrada de competidors i que el ministre De la Serna ha decidit deixar per al 2020, dos anys després del previst per Pastor. Un altre assumpte pendent és l’impuls de la divisió de mercaderies, una activitat ja liberalitzada que continua en números vermells.