La gal·lesa que aspira a primera dama de França
ESTÀ CASADA DES DE FA 35 ANYS AMB FRANÇOIS FILLON, EL NOU CANDIDAT DE LA DRETA A LA PRESIDÈNCIA FRANCESA, I NO LI AGRADA LA PRIMERA LÍNIA POLÍTICA
És jurista i va conèixer Fillon a la Sorbona. Si el seu marit guanya, serà la primera dama oriünda del Regne Unit Es defineix com a camperola, li agrada muntar a cavall i fuig de la moda i dels actes socials
“No ho aconseguiré. Això no és per a mi”, va confessar Penelope quan el seu marit, François Fillon, va ser nomenat primer ministre el maig del 2007 i la família va haver de deixar la seva residència campestre per traslladarse al palau de Matignon. Gairebé un decenni després, aquesta gal·lesa extremadament discreta ha acceptat sortir de l’ombra per deslliurar la batalla de l’Elisi. En cas que el flamant vencedor de les primàries de la dreta accedeixi a la direcció de l’Estat, es produirà una situació inèdita: França tindrà una primera dama oriünda de la pèrfida Albió, que s’expressa amb accent anglès.
Qui és madame Fillon? Penelope Kathryn Clarke, Penny per als íntims, va néixer fa 60 anys a Llanover (Gal·les) en el si d’una família de juristes. Va conèixer François Fillon el 1974 a les aules de la Sorbona, on tots dos estudiaven Dret. Sis anys després es deien “sí, ho vull” per partida doble. Al departament del nordoest francès de La Sarthe, bressol dels Fillon, i a l’altre costat de la Mànega, on es va celebrar la cerimònia religiosa. L’alquímia entre les dues famílies resulta innegable. Pocs mesos després, van fer el mateix el germà del candidat conservador, Pierre, amb la germana de Penelope, Jane.
Mentre François va anar pujant esglaons en la política, on ha demostrat ser un corredor de fons, la seva esposa no va exercir mai la seva professió. Es va consagrar a la família, a criar els cinc fills del matrimoni –Marie, Charles, Antoine, Edouard i Arnaud, que avui tenen entre 34 i 15 anys– i a donar suport al seu marit. Fa 35 anys que la parella està casada. En un món on domina la inestabilitat conjugal i sentimental, exhibeixen una envejable complicitat. “Són un matrimoni sòlid, que es fan costat contra vent i marea”, defineix una amiga de la família. La combinació de la flegma i el sentit de l’humor de la gal·lesa amb el caràcter introvertit i determinat del dirigent francès sembla funcionar tan sincronitzadament com un d’aquells cotxes de fórmula 1 que tant li agrada fer anar a Fillon.
De joves tots dos practicaven l’alpinisme, però l’esport favorit de Penelope és l’equitació. Ella es defineix a si mateixa com una “camperola”, que s’escapa així que pot al magnífic château del clan a La Sarthe. Allà, lluny del soroll i de les mirades indiscretes de París, es troba en el seu element, al llom d’un cavall o cuidant el jardí.
La moda i els actes mundans li rellisquen. Acudeix a les desfilades, però no vesteix les creacions dels grans modistes ni es preocupa per amagar els seus cabells blancs. Demostra tenir una classe natural que no necessita artificis. Més presumit, el seu marit exhibeix un estil molt british, inclòs el toc d’excentricitat: els mitjons vermells.
Tots dos protegeixen la privacitat de la seva tribu, a la qual s’han incorporat tres néts, encara que han fet alguna concessió apareixent a Paris Match.
Amb fama d’insensible als aduladors i a les intrigues polítiques, Penelope sembla haver-se sentit còmoda ocupant el segon pla. Però en els últims anys aquesta falsa tímida ha decidit sortir de la seva crisàlide. El 2014 va acceptar ser regidora municipal substituint el seu marit a la localitat de Solesmes.
Seguint el model de Bernadette Chirac, es presenta com una mare de família conservadora, encara que amb un estil més informal. Ha passat d’ocupar les últimes files dels mítings a protagonitzar els seus primers actes electorals a la recerca del vot femení. “Fa 35 anys que sóc a l’ombra, però aquesta vegada el repte és diferent. Per primer cop François es presenta a la presidència de la República”, va adduir en la seva primera intervenció pública. L’aspirant a primera dama, que s’estima més els concerts de Leonard Cohen o Sting a les recepcions oficials, no té per costum queixar-se. Si va acabar adaptant-se a Matignon, també podrà fer-ho a l’Elisi.