La calma barroca del palau de Köpenick

Fa un fred de solemnitat, així que no és estrany que un dissabte berlinès glaçat grups d’amics es cruspeixin un brunch calentó i substanciós en aquest confí de la ciutat. Els cafès són plens de panxacontents matinals, atrinxerats de la temperatura inclement, que es venja entelant-los les ulleres en els primers minuts d’estada sota teulada amb calefacció ardent. A més, en aquesta zona del sud-est, allunyada del centre, ens envolta la humitat del riu Dahme, en el qual segles enrere es va construir una illa artificial, als afores del llavors nucli antic de la localitat de Köpenick, avui parteix del districte de Treptow-Köpenick, el més extens de la capital d’Alemanya. I a l’illa hi ha la nostra meta: el bonic palau barroc de Köpenick, que allotja algunes exquisitats deslocalitzades del Museu d’Arts Decoratives, la seu central del qual es troba al Kulturforum, en ple centre. El palau es va construir entre el 1677 i el 1690 sobre la base d’un antic palauet de caça dels prínceps electors de Brandenburg. (Atenció: Berlín és ciutat envoltada per l’actual land de Brandenburg, però aleshores tot era territori de la dinastia Hohenzollern.) Va ordenar construir el palau el príncep elector Frederic de Hohenzollern, que més endavant es convertiria en el rei de Prússia Frederic I. Aquest indret és avui un recés de tranquil·litat; llavors devia ser la quinta essència de la calma reservada als poderosos.