ENEMICS PÚBLICS
El 1934 estava destinat a ser un any d’agitació i Espanya era una bomba de rellotgeria. Els primers tambors de guerra van ressonar dos anys abans de la Guerra Civil, amb la breu revolució d’Astúries, sufocada a mata-degolla per un implacable general anomenat Francisco Franco, i la proclamació de l’encara més efímer Estat Català, nerviós intent de Companys que va portar a declarar l’estat de guerra a Catalunya.
Però a l’altre costat del Pirineu no faltaven ensurts: França va començar l’any amb un bon forat a les seves arques públiques producte de la traçuda estafa ordida per Alexandre Stavisky, un personatge de novel·la. Estafador professional des de la seva joventut (li robava al seu pare, cirurgià dental, les pròtesis per revendre-les), va fer de l’engany financer una de les belles arts. La seva obra més espectacular va ser l’emissió de falsos bons públics de la ciutat de Baiona, que es remuneraven mitjançant les aportacions dels nous inversors, fins que la cadena va resultar insostenible. Stavisky tenia el suport de multitud de polítics, incloent-hi ministres, que l’havien protegit en la seva fulgurant carrera, que va incloure el matrimoni amb La Bella Arlette, maniquí de Chanel. Però l’affaire de Baiona va ser massa per a la seva sort i, el 8 de gener, se suïcidava a la glamurosa Chamonix, tot i que sempre va quedar l’ombra que va ser un assassinat. Ser delinqüent llavors era un passaport a la fama amb tints de Robin Hood. Als Estats Units copava les portades John Dillinger, l’artista dels robatoris a bancs. Portava tant de cap la policia que van decidir posar-li preu al seu: es va emetre un “Wanted” que el valorava en 10.000 dòlars d’aquell temps, un incentiu llaminer per a la delació. Era la mateixa xifra que ell s’havia emportat en el seu primer robatori, un any abans. Després en vindrien molts més en connivència amb la seva banda. Dillinger va ser un dels primers homes a provar els beneficis de la cirurgia estètica, encara que no va ser la solució als seus problemes. Va ser traït per la madame d’una casa de cites amb una de les noies de la qual el criminal tenia relacions. Tots tres van anar a un cinema a veure un film d’allò més premonitori: L’enemic públic núm. 1, amb Gable interpretant un gàngster que a Dillinger li devia resultar familiar. La policia l’esperava a la sortida i el va tirotejar sense compassió. Un final de cinema.