Inventar l’actualitat
ARMES. Comando actualitat (La 1, dilluns nit) és un estrany programa setmanal que practica el principi que l’actualitat existeix en la mesura que l’expliques. És a dir, s’inventa una actualitat cada dilluns (que és el futur del periodisme) i hi dedica dues hores d’emissió. L’actualitat d’aquesta setmana ha estat aquesta: les plagues de paneroles alemanyes, de xinxes, de senglars, de rates i de no sé quantes altres bestioles. La setmana passada l’actualitat van ser les armes de foc que els espanyols portem a les mans, com a caçadors, tiradors o criminals. Són informes exhaustius i aparatosos, amb moltes entrevistes sobre el terreny i acció: el reporter baixa a les clavegueres o dispara amb un fusell, el que faci falta. El dedicat a les armes devia entusiasmar la indústria armamentística espanyola, que van veure els seus productes en primer pla, protagonistes de la pantalla. Em van venir ganes d’empunyar una escopeta. He sospitat que aquests reportatges de Comando actualitat estiguin patrocinats pels sectors respectius, d’armes, de desinsectació, del que toqui. Una manera de finançar-se quan la publicitat està prohibida a TVE.
ERREJÓN. Íñigo Errejón no té res a envejar a Pablo Iglesias com a animal televisiu. Ho va demostrar al Fora de sèrie (TV3, dijous nit), durant l’entrevista que li va fer Àngels Barceló, la més política de les emeses fins ara en aquest programa. Errejón se’n surt molt bé en l’ús de la llengua catalana, cosa que va ser un atractiu poderós, un imant: quin altre polític no català el parla amb aquesta facilitat? Exhibeix una riquesa idiomàtica que és, sens dubte, un valor en un polític espanyol. Les llengües no tenen ideologia si es tracta d’afers socials, però vénen carregades de pes polític en els plets territorials. La presència d’Errejón a TV3 va sumar punts a la seva proposta política a Catalunya, n’estic segur. Per l’idioma i per la entrega i naturalitat en les respostes, sense defugir cap pregunta, sense càlculs electoralistes, amb sinceritat, incloent-hi el seu fervor declarat pel Reial Madrid. Per aquí, sens dubte, va compensar a la baixa la cotització alçada per l’idioma.
‘Comando actualidad’ practica el principi que l’actualitat existeix en la mesura que l’expliques
CHICOTE. Pesadilla en la cocina (La Sexta, dijous nit) continua servint plats del gust de l’audiència, que li dóna suport com un dels favorits de la cadena. Ens agraden els espectacles de redempció, en aquest cas de restaurants a punt del col·lapse per la brutícia i imperícia dels cuiners, cambrers i responsables. Com més esfereïdora sigui la cuina i mes inútils els restauradors, millor. Aquí s’encoratja Alberto Chicote, que té un indiscutible talent televisual per emfatitzar l’espant, per provocar els seus interlocutors, per sermonar amb convicció i fins i tot per motivar com el més inspirador dels coach. Els seus breus apunts mirant a càmera són electritzants, marca de fàbrica. Hi hagi més o menys teatralització, Pesadilla en la cocina és un producte televisiu de pes. I qualsevol polèmica –una senyora es queixa que li ha deixat el restaurant pitjor del que el tenia– l’afavoreix. Als teleespectadors els agrada el tomàquet, encara que sigui refregit.