La CEOE va defensar la pujada de l’SMI i va apuntalar el pacte PP-PSOE
Feia mesos que Rosell preparava un document que demanava un augment substancial
CIMENT DEL PACTE L’increment del salari mínim ha ajudat a consolidar el pacte sobre pressupostos i despesa
LABORIÓS Rosell va transmetre les seves intencions a la junta de la CEOE; volia aprovar la pujada aquest mes
CONTACTES Rosell va explicar als partits en una reunió la seva posició favorable a l’augment
IMPACTE La patronal assenyala que l’SMI afecta 33.000 persones segons l’INE i 280.000 segons l’SS
L’augment del 8% del salari mínim interprofessional (SMI) pactat aquesta setmana ha estat el ciment que ha acabat de consolidar l’acord de concentració de baix perfil que a la pràctica han tancat el Govern de Mariano Rajoy i els barons territorials que condueixen el PSOE amb la tutela de l’exsecretari general Alfredo Pérez Rubalcaba. A canvi de pujar l’SMI a 707,6 euros mensuals i una dècima més de dèficit públic, Rajoy té via lliure per aplicar la seva política econòmica pactada amb Brussel·les i concretada en el sostre de despesa i en els pressupostos.
Discretament el president de la CEOE, Juan Rosell, defensor de l’estabilitat parlamentària i d’evitar noves eleccions, ha donat suport des del començament de l’estiu passat a aquest augment de l’SMI com un element d’acord Govern-PSOE. I així ho ha transmès tant al PP i al PSOE com a C’s –i personalment al seu líder, Albert Rivera– i Podem; també a ERC, segons fonts properes a la patronal. D’acord amb aquest relat totes les forces sabien per endavant que la CEOE no s’oposaria a la mesura, tal com efectivament ha passat.
Això representa un gir en una patronal que sempre ha mirat de reüll qualsevol mesura similar, i molt més si implicava pujades més que simbòliques.
Rosell ha estat preparant un document públic de la gran patronal espanyola en què reclamava una pujada “substancial” de l’SMI.
El president de la patronal s’havia plantejat inicialment presentar-lo a la junta directiva de la CEOE del mes d’octubre passat, encara que, amb l’objectiu de rebaixar tant com es pogués la tensió interna per un plantejament que alguns dels seus membres consideren insòlit, va anar ajornant el moment. Finalment s’havia fixat per a la junta de mitjans d’aquest mes.
En l’última reunió del novembre el president de la CEOE va explicar de viva veu la conveniència d’apostar per una pujada notable de l’SMI com una manera de reflectir la confiança en la situació econòmica i en el futur, i també com un reconeixement als esforços de contenció que ha fet la societat. Rosell defensa que la “realitat del segle XXI no és la del XIX, i això s’ha de transmetre a la societat, i si és necessari per decret”, assenyalen fonts pròximes.
Segons empresaris presents a la reunió, no s’hi van manifestar posicions contràries a la de Rosell. “Encara que això no significa que no ho hagin fet en privat, perquè a la CEOE encara hi ha sectors fets a l’antiga, amb una espècie de fixació en la reducció salarial com a element central de la negociació laboral”, sostenen membres de la junta de l’organització empresarial. Sí que consten aproximacions privades d’alguns dirigents patronals reticents a aquesta nova línia d’acció.
Segons les dades de què disposa la CEOE, l’SMI està superat en la majoria de la cinquantena de grans convenis sectorials espanyols, com el de l’hostaleria, la construcció i el metall, que inclouen salaris mínims a partir dels 900 o 1.000 euros mensuals. Segons l’INE, assenyalen a la patronal, hi ha uns 33.000 treballadors que cobren segons l’SMI, 280.000 si s’utilitza com a referència la Seguretat Social.
En els àmbits empresarials reticents al fet que la CEOE encapçali la normalització de l’SMI hi ha el temor que tingui efectes d’arrossegament en les reivindicacions salarials dels sindicats i en la negociació dels convenis. Per un sector de l’empresariat la competitivitat continua depenent en gran mesura dels costos salarials baixos.
Tot i això, les dades que té la CEOE apunten que la moderació salarial continua imperant en el món laboral espanyol. La mitjana d’augment el 2015 va ser del 0,8%, l’1,02% el 2016 i la previsió és que el 2017 es quedarà en l’1,5 o l’1,6%.
Finalment el Govern espanyol i el PSOE van arribar a l’acord sobre el sostre de despesa, el dèficit autonòmic i l’SMI aquesta mateixa setmana, i Rosell va retirar el seu pla del document previst per a la pròxima junta del dia 15 de desembre.
Divendres la CEOE va emetre un comunicat crític amb les pujades d’impostos aprovades pel Consell de Ministres, però va evitar qüestionar la pujada de l’SMI i va assenyalar que “cal emmarcarla en les negociacions del Govern per aconseguir el suport de tots els grups parlamentaris de cara a l’aprovació del sostre de despesa i les línies bàsiques dels pressupostos que l’executiu ha de remetre a la Comissió Europea”. Un suport explícit a la mesura.
En el seu comunicat la patronal sí que demanava que s’eviti que “aquesta mesura afecti l’activitat i la creació d’ocupació”. Per això la pujada de l’SMI és independent de les negociacions que s’estan duent a terme amb els sindicats de cara a l’Acord Estatal de Negociació Col·lectiva (AENC) per al 2017. En aquest sentit “hem de mantenir-nos a prop de la realitat que reflecteixen els convenis col·lectius firmats aquest any, amb una mitjana d’increment salarial de l’1,02%”. Un percentatge inferior al que s’havia pactat inicialment amb els sindicats, l’1,5%.